Presentació del poemari “De mineral” amb Maria Dolors Coll
Presentació del darrer llibre de poemes de l’almenarenca Maria Dolors Coll sota el títol de “De mineral” (Godall edicions), que comptarà amb la participació de l’autora, acompanyada de Meritxell Gené i Àngels Marzo.
“De mineral” és una trilogia poètica composada per “Ca(i)res d’ascla”, “Estrats anímics” i “Piroclast”, que té com a eix vertebrador la terra, primordial, essencial, necessària, i traça un itinerari des d’una esberla fins a una explosió volcànica. Les tres cares en què es desplega l’ascla ens remeten a la pèrdua, la resiliència i la ironia. A “Estrats anímics” s’expressa la paradoxa de la unitat que aplega la multiplicitat de sentiments interiors superposats en capes i “Piroclast” és, al contrari, la dispersió dels fragments de magma solidificat en una erupció vital i vertiginosa. Aquests referents geològics conviuen amb el paisatge agrícola de l’horta de Ponent, que és una constant en la poesia de l’autora Maria Dolors Coll Magrí. Una poesia sempre a la cruïlla dels elements, entre el vol i la recerca d’aliment arran d’herbei, entre l’aire i la terra, entre la contemplació i la carnalitat.
Maria Dolors Coll Magrí (Almenar, agost de 1960). Laboralment, ha conreat les pes de poeta, pagesa i professora. Ha treballat un any a Londres (1988) i tres a Poznan (Polònia, 1989-1992). Aficionada a la poètica audiovisual, és autora del blog “Col·lectiu VersArtil” (2012-2014) i “La bava del caragol” (2015) o del divertiment “Snacks” (2021). Comença a publicar poesia la segona meitat dels setanta en revistes locals: La barana del Fossar (Almenar), L’Estrof (Lleida) i la universitària “La Higiènica” (cursos 1979-80 i 1980-81), que impulsà amb una colla d’amics. Ha publicat els poemaris “Rés a mida” (2000), “Niu en blanc” (2003), “En sordina” (2015), “Rostoll” (2014), “Corpuscles” (2017), “El còdol i els seus cercles” (2019, Premi de Poesia Miquel Martí i Pol), i “Mals pensaments i altres animals de companyia” (2020).
