La narrativa del jo: identitats, memòries i formes de dir-se. Taller d’escriptura personal.

Dirigit per: Miquel Pueyo París.

8 sessions de 90 minuts, teoria + pràctica.

Quan: Els dijous, de 18.00 h a 19.30 (8 sessions) // 1, 8, 15 i 29 d’octubre, 5, 12, 19 i 26 de novembre.

Aquest taller proposa un recorregut per la literatura del jo entesa com una forma d’exploració personal, de reconstrucció de la memòria i de comprensió de la pròpia identitat. Escriure sobre un mateix no vol dir necessàriament explicar-ho tot, ni convertir la vida en confessió. Vol dir aprendre a mirar, seleccionar, ordenar i donar forma a allò que hem viscut, allò que hem heretat i allò que encara no acabem d’entendre.

El taller manté una orientació pràctica i vivencial. Cada sessió combinarà una breu introducció teòrica, la lectura o comentari d’alguns fragments i un exercici d’escriptura. Els textos es podran compartir de manera voluntària. No cal experiència prèvia en escriptura, només disposició a observar la pròpia vida amb atenció i a transformar aquesta mirada en paraules.

 Objectius del taller

• Explorar la narrativa personal com una eina de coneixement i construcció d’identitat.

• Treballar la memòria no com un arxiu fix, sinó com una matèria viva, parcial i reinterpretada.

• Distingir entre experiència viscuda, record, escena, relat i sentit.

• Reflexionar sobre la memòria familiar, els absents, el dol i els llegats emocionals.

• Analitzar com la identitat digital i la intel·ligència artificial modifiquen la manera com ens expliquem.

• Elaborar un text final breu que reculli una escena, una etapa, una pregunta o una zona significativa de la pròpia vida.

Estructura del Taller

(8 sessions de 90 minuts, teoria + pràctica)

 Sessió 1. Per què ens expliquem? La narrativa com a forma d’identitat

Teoria: La narració com a estructura bàsica de la identitat. No som només allò que hem viscut, sinó també la manera com ho recordem i ho expliquem. Diferència entre vida viscuda i vida narrada.

Pràctica: En lloc de repetir “el meu primer record”, es proposa l’exercici “Una escena que encara no sé per què recordo”. Cada participant escriurà una escena aparentment menor, però persistent: una habitació, una olor, una frase, una llum, un gest.

 Sessió 2. La memòria selecciona: allò que queda i allò que desapareix

Teoria: La memòria personal no conserva tota la vida, sinó alguns fragments. Treballarem la diferència entre recordar, reconstruir i imaginar. La veritat autobiogràfica no sempre coincideix amb l’exactitud documental.

Pràctica: Elaboració d’un mapa de memòria, no cronològic: llocs, persones, objectes, ferides, alegries, silencis. Després, es triarà un d’aquests elements i se n’escriurà una escena.

 Sessió 3. Escriure una escena, no explicar una vida

Teoria: La literatura del jo funciona millor quan evita el resum general i baixa al detall concret. Treballarem l’escena, la veu, el ritme i la tensió narrativa. Escriure “què va passar” no és el mateix que fer-ho reviure.

Pràctica: Reescriptura d’un record en forma d’escena. Caldrà incorporar tres elements: un espai concret, una acció visible i una frase dita o no dita.

 Sessió 4. El jo i els altres: família, transmissió i llegat

Teoria: La nostra història no comença del tot amb nosaltres. Hi ha paraules, silencis, pors, repeticions i expectatives que provenen d’altres generacions. El relat personal també és una manera de dialogar amb allò rebut.

Pràctica: Exercici “Una frase de família”. Cada participant escriurà a partir d’una expressió, advertiment, consell, retret o història que s’hagi repetit dins la família. L’objectiu no és jutjar-la, sinó entendre què transportava.

 Sessió 5. Escriure sobre els absents

Teoria: La narrativa personal permet donar forma al dol, a la pèrdua i a la presència dels qui ja no hi són. Escriure sobre els absents no és només recordar-los, sinó examinar com continuen actuant dins nostre.

Pràctica: En lloc de la carta directa de l’edició anterior, es proposa escriure “una escena amb una persona absent sense fer-la aparèixer directament”. Pot ser a través d’un objecte, una casa, una cançó, una recepta, una fotografia o una frase.

 Sessió 6. Identitat digital: el jo que mostrem i el jo que queda fora

Teoria: Xarxes socials, fotografies, missatges, arxius digitals i petjades en línia. Quina part de la nostra vida queda registrada? Quina part queda deformada? Quina part no hi apareix mai?

Pràctica: Exercici “La meua vida segons el meu mòbil”. Sense necessitat de mostrar res al grup, cada participant revisarà mentalment o materialment algunes imatges, notes o missatges recents i escriurà un text breu sobre la distància entre el jo digital i el jo viscut.

 Sessió 7. Memòria, escriptura i intel·ligència artificial

Teoria: La IA pot ajudar a ordenar records, suggerir estructures o fer preguntes, però també pot uniformitzar la veu i falsificar una autenticitat aparent. Treballarem els límits ètics i literaris de delegar part del relat personal.

Pràctica: Exercici doble. Primer, cada participant escriurà un fragment autobiogràfic breu amb la seua pròpia veu. Després, es podrà demanar a una eina d’IA que en faci una versió més ordenada o més literària. Compararem què s’ha guanyat, què s’ha perdut i què ja no sembla propi.

 Sessió 8. Donar forma al relat: tancament provisional

Teoria: Cap relat de vida no és definitiu. Escriure sobre un mateix no consisteix a tancar la identitat, sinó a formular-ne una versió provisional, honesta i habitable. Treballarem possibles formes: escena, carta, fragment, autoretrat, dietari, microassaig.

Pràctica: Redacció d’un text final breu a partir d’una de les peces treballades durant el taller. Compartició voluntària i conversa final sobre el procés: què he descobert, què he preferit no escriure, què voldria continuar explorant.

—————————–

Lectures de referència

• Vivian Gornick, La situació i la història.
• Silvia Adela Kohan, Escribir sobre uno mismo.
• Marina van Zuylen, Elogio de las virtudes minúsculas.

Autors i autores dels quals es recomanarà un llibre o la lectura d’un o uns fragments.

• Annie Ernaux, per la relació entre memòria personal i memòria social.
• Natalia Ginzburg, per la força literària de les veus familiars i les frases repetides.
• Joan Didion, per la mirada retrospectiva i la lucidesa davant la pèrdua.
• Georges Perec, per l’atenció als objectes, els llocs i la memòria aparentment menor.
• Maggie Nelson, per la barreja d’assaig, experiència i forma fragmentària.

Preu: 160 €.

Places: 15.

Miquel Pueyo París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana i professor de la Universitat de Lleida, especialitzat en sociolingüística, política lingüística i comunicació.

Autor d’una dotzena d’assaigs premiats, ha combinat la recerca amb un compromís cívic i polític que l’ha portat a ser diputat al Parlament de Catalunya, alt càrrec en política lingüística i alcalde de Lleida (2019–2023).

La seva obra i trajectòria destaquen per la defensa de la llengua, la cultura i la participació ciutadana.