Presentació de “Síria sense flors” amb Cristina Àlvarez Roig
La polifacètica poetessa, fotògrafa i arquitecta Cristina Àlvarez Roig ens presenta el seu darrer poemari sota el títol “Síria sense flors” (Pagès editors).
“Síria sense flors” és un doble viatge al cor de la bellesa i de la barbàrie, la història d’un trajecte, d’un viatge fins al Pròxim Orient, però també és una petita transformació interior. 24 poemes escrits amb decasíl·labs, alexandrins i tetradecasíl·labs sense rima que expliquen un viatge aparentment cronològic, i hi ha un personatge que pren la paraula i ens mostra com va descobrint llocs i gent diversa. És una travessia en què la viatgera, igual que Ulisses, cerca la seva Ítaca particular fent del temps un sol temps, el de l’horror i el de la subtilesa, el de l’amor i el mai més, entrellaçant-se en uns poemes amb tota la força lírica i reivindicativa de la poesia en majúscules escrita sense concessions. Amb aquest poemari Àlvarez Roig ha escrit un llibre definitiu, fundacional i redemptor d’una realitat tant propera com ignorada pels ulls d’Occident, que prefereix obviar l’existència de tots els pobles desheretats de la terra. L’obra fa de pont entre cultures, entre passat i futur i entre el jo i l’altre. “Síria sense flors” fa reviure els morts, sacseja els vius i suposa una nova fita dins d’una trajectòria poètica coherent, sòlida i madura.
Cristina Àlvarez Roig (Barcelona, 1973) combina l’arquitectura amb la fotografia, l’estudi de l’art i l’escriptura. Ha obtingut nombrosos reconeixements en poesia i, a banda dels llibres col·lectius, ha publicat La mar d’or (Òmicron, 2011), Oasi privat (Òmicron, 2014), Cosmogonia Terrenal (Premi Torre de Piles, Edicions del Sud, 2019), L’evangeli segons la mar (Premis de la Mar, Ajuntament de Castelló de la Plana, 2020), Cerimònia del te (Premi Festa d’Elx, Ed. Bromera, 2020), Firmament obert (Premi Vila de Santanyí, AdiA Ed., 2021) i Un auditori per als ocells (Premi de la Nit de la Poesia al carrer, Pagès Ed., 2022). Amb Israel Clarà ha escrit L’omega de la rosa (Gregal, 2019).
