Presentació de “Somni d’un apotecari d’estiu” de Guillem Viladot
Amb motiu de la presentació de l’obra inèdita de Guillem Viladot “Somni d’un apotecari d’estiu” (Comanegra) Teresa Ibars i Pau Minguet celebraran la figura de l’autor en la data del centenari del seu naixement.
A “Somni d’un apotecari d’estiu”, l’apotecari Antoni Sanuy viu a una casa pairal d’Agramunt, la vila on va nàixer. Sense família, llegeix Píndar i va vestit amb una bata de seda natural. És calb, amb barba blanca, i té una criada que fa bunyols de maduixa. Fa calor, a Agramunt, i l’apotecari està cansat. A partir d’aquí, un somni que deixa petja. Un tren que surt de Barcelona i corre a cegues per terres de Ponent carregat de personatges increïbles, entre els quals està en Pau, l’aprenent de maquinista que ens agafa de la mà. El tren pateix un sabotatge, en Pau ha d’escapar i arriba a ca l’apotecari, que s’hi reconeix estranyament. La novel·la inèdita de Guillem Viladot és una festa que irromp ara, amb quaranta anys de retard, per celebrar el centenari de l’autor.
Teresa Ibars va nàixer a Aitona. És historiadora de formació arxivera a la Diputació de Lleida de professió. Aquest ofici, l’ha dut a posar ordre a l’arxiu personal del polifacètic Guillem Viladot a “Lo Pardal” d’Agramunt. Ha escrit els llibres “La delinqüència a la Lleida del Barroc”, les biografies de ”Màrius Pons Sumalla. Un cooperativista comunista i controvertit” o la de “Francesc Porta, el mirall trencat de la burgesia lleidatana”, que signa conjuntament amb la doctora Antonieta Jarne. Ha participat amb diferents narracions breus en publicacions col·lectives i reculls de relats, de la mateixa manera que col·labora amb diferents mitjans de comunicació d’àmbit local i nacional. L’any 2019 va publicar el seu primer llibre de narrativa “Atles de l’oblit” (Pagès editors) i, enguany, també el llibre “El silenci de l’angle. Guillem Viladot o el desfici del jo” (Editorial Fonoll).
Pau Minguet és nascut a Cornellà de Llobregat tot i que ja fa uns anys que viu a Belltall, un poble de la baixa Segarra —del que n’és regidor de cultura i ruralitat— al mig d’allò que, des de Barcelona, s’anomena “territori”. Després d’estudiar història de l’art, amb sis mesos de periple parisenc, i un màster de recerca en art i disseny va anar a parar a l’oasi cultural del desert de l’Urgell: Agramunt. A la capital del Sió dirigeix la Fundació Guillem Viladot “Lo Pardal” des del 2018.
