Presentació de la novel·la “Tercer origen” amb Albert Villaró
L’escriptor Albert Villaró presenta la seva primera novel·la juvenil “Tercer origen” (Estrella Polar) en una conversa amb Juan Cal.
En un homenatge modern al clàssic de Pedrolo Mecanoscrit del segon origen “Tercer origen” reflexiona sobre el món que ens envolta vist des de la perspectiva d’una preadolescent de dotze anys. La Irene és una noia de Sabadell que està a punt de començar l’institut quan els seus pares li anuncien que deixen la ciutat per anar a viure a Llobarca, un petitíssim poble del Pirineu. La Irene està molt contrariada, però no hi ha res a fer. A Llobarca només hi viuen vuitanta persones, amb cases de pedra, vaques i prats, i a ella li sembla un horror. Però al cap de poc temps de mudar-se esclata una terrible pandèmia mortífera i tothom intenta escapar de les grans ciutats. Llobarca queda totalment aïllada i per aquest motiu se salva. La vida al petit poble li reservarà moltes sorpreses, amb la promesa d’una nova vida al final.
Albert Villaró (andorrà nascut a la Seu el 1964) és historiador de (de)formació i ha construït, llibre rere llibre, un inclassificable i polièdric corpus novel·lístic. La seva primera obra, La selva moral (1993), era una galeria de retrats de gent de muntanya, a mig de camí entre la descripció costumista, l’humor absurd i la falsa erudició. Les seves primeres novel·les, Les ànimes sordes i, sobretot, Obaga, són una paròdia dels estereotips de la novel·la negra, traslladats a uns ambients rurals que són presentats de vegades amb una sornegueria que frega el sarcasme. Després s’ha centrat en les ficcions a l’Andorra contemporània, amb la creació del personatge d’Andreu Boix, oficial del Cos de Policia (Blau de Prússia —Premi Carlemany—, L’escala del dolor, La bíblia andorrana —Premi Prudenci Bertrana—), i altres novel·les de plantejaments més diversos (L’any dels francs, La primera pràctica), que tenen com a denominador comú una reeleboració fantasiosa del passat, com es veu encara més en les ucronies Els ambaixadors (Premi Josep Pla 2014) i El Sindicat de l’Oblit (2018). Li segueix la novel·la històrica La Companyia Nòrdica (2020).
