Altres

Per celebrar la reedició del “Llibre dels homes” (Documents documenta) de la poeta Dolors Miquel, els rapsodes Amat Baró i Carme Casanovas faran la lectura a viva veu d’una selecció acurada d’alguns versos inclosos en aquest primer poemari de l’autora.

El “Llibre dels homes” és el llibre que va situar Dolors Miquel en el podi poètic català. Impossible de trobar des de fa anys, aquesta és una reedició molt esperada atesa la creixent fama que Dolors Miquel ha assolit els darrers anys, a força de bastir un corpus poètic d’una solidesa excepcional. Els temes que posa sobre la taula són d’una vigència esfereïdora (feminisme, crítica a l’establishment cultural i polític). La rima constant i el vers curt fan que sigui de lectura ràpida, rítmica i fluida, només aturada per riure o per maleir.

Dolors Miquel (Lleida, 1960) és una de les veus poètiques més reconegudes del panorama català actual contemporani. Ha publicat una quinzena de llibres de poesia entre els quals  estan el “Llibre dels homes” (1998), “Haikús del camioner” (1999), “Gitana Roc” (2000), “Mos de gat” (2002), “Ver7s de la terra” (2004), “Aioç” (2004), “Missa pagesa” (2006), “El musot” (2009), “La dona que mirava la tele” (2010), “La flor invisible” (2011), “El guant de plàstic rosa” (2017), “Heavy Mikel” (2018) i “Ictiosaure” (2019). És autora de l’extraordinària antologia de poesia catalana medieval “Cap home és visible” (2010). Ha col·laborat en premsa escrita i també ha conreat els gèneres de la narrativa amb “Maruja Reyes sóc jo” (1992) i de teatre amb “Pallarina, poeta i puta” (2012).

Per celebrar que ha estat guardonat amb el XVII Premi 7Lletres (2022), l’escriptora Montse Milan presentarà el seu nou llibre “Instant d’intempèrie” (Pagès editors) i oferirà una presentació dramatitzada d’algun dels relats del seu anterior treball “Als afores” (Voliana edicions); acompanyada de la també escriptora Montse Sanjuan.

“Als afores” ens situa a Lleida a la dècada dels anys cinquanta. L’amistat entre dues joves que desperta les sospites del veïnat, una gallina que fa perillar l’imaginari esglaó social d’una família o una prostituta que amaga un dolorós secret són alguns dels punts de partida d’aquest intens recull de contes, que té com a escenari un carrer de la perifèria de la ciutat. La soledat, la repressió o la por a ser exclòs d’aquesta microsocietat que és el seu carrer assolen uns personatges que no es veuen capaços d’avançar, perquè es consideren diferents o perquè el pes que duen és massa feixuc per anar més enllà. Les històries que ens narren estan fetes de petits detalls i construeixen uns relats intimistes que apel·len a la part emocional i psicològica de cada un d’ells. Un joc de miralls on els contes s’entrellacen i cada personatge es pot desconstruir i tornar a explorar diverses vegades i des de diferents punts de vista.

“Instants d’intempèrie” és una història d’històries. La fredor de la gran ciutat és el marc que delimita uns personatges marcats per un fet passat que aflora en el present. Les seves vides es van entreteixint fins a mostrar un conjunt ben divers de foscors humanes. L’estil precís i àgil de l’autora abraça les veus íntimes i els tocs generals de denúncia, una fusió que manté hàbilment de principi a fi i que planteja la supervivència com una fletxa que travessa els set relats i els uneix en un recull punyent, intens i acurat. La Lali viu al carrer, la Sheila fa anys, l’Anna aprèn a escriure, l’Ari va en bici, la Gemma va a teràpia, la Nassoumi treballa de cambrera, la Cruz està a l’hospital. Instants d’intempèrie recull el testimoni d’uns personatges anònims que, aparentment, tenen una vida rutinària dins del món en què cada una d’elles viu. Set desconegudes amb tres aspectes en comú: són dones, viuen a Barcelona i pateixen violència. Cada història posa a prova les protagonistes, que hauran de crear estratègies per fugir, adaptar-se o sobreposar-se al seu passat, al seu present i a la intempèrie emocional en la qual es troben com a repercussió d’aquesta violència.

Montse Milan Moliné (Lleida, 1982) és escriptora i mestra. S’ha format a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i al Laboratori de Lletres, on exerceix com a professora de novel·la. Des del 2018, col·labora a la revista La Borrufa amb microrelats, poesia visual i ressenyes literàries. A més, forma part de la junta de l’Associació Llibre del Pirineu. Ha participat en diversos premis literaris i alguns dels seus relats han estat guardonats i recollits en diferents antologies. L’any 2022 publica el primer llibre, “Als afores” (Voliana Edicions), ambientat a la Lleida de la postguerra.