Altres

Amb motiu de la Marató de Tv3 centrada enguany en la salut sexual i reproductiva, l’autora del llibre “Mares. Crònica d’una situació límit” Sònia Quer i l’autora del còmic “Padrines. Cròniques de maternitat i criança d’una generació silenciada” Mariona Visa; parlaran de les seves respectives obres i establiran un debat sobre el tema actual de la Marató.

“Mares. Crònica d’una situació límit” és un llibre sobre la maternitat i tot el que pot comportar. Experiències de maternitat ben diferents que l’autora ha volgut plasmar en aquest llibre, juntament amb el valuós testimoni d’altres mares, per contribuir a visibilitzar la maternitat, amb les seves llums i les seves ombres. Inclou els testimonis de 17 dones, mares, de diferents àmbits laborals. És un relat en primera persona, amb la pandèmia com a teló de fons, que recull el testimoni d’una vintena de mares disposades a compartir la pròpia experiència en veu alta per contribuir a trencar els grans tabús associats a la maternitat i posar de manifest els entrebancs que s’han vist agreujats per una crisi sanitària global sense precedents.

“Padrines” és un còmic que recull el testimoni de maternitat i criança de sis dones, àvies d’entre 80 i 90 anys del Pla de Lleida, a qui l’autora ha entrevistat. Són les històries que van viure aquestes sis dones protagonistes durant la postguerra, dones d’una generació silenciada. Sis artistes – Clara-Tanit, Lorena Rivega, Alba Feito, Isabel Vila, Laia Arqueros i Nuria Inés Hernández (Tinta Fina)–  s’encarreguen d’il·lustrar  les històries d’aquestes dones en una novel·la gràfica publicada per Pagès Editors. Cada dibuixant acompanya amb la seva visió artística els relats recollits en aquesta obra gràfica a dues tintes.

Sònia Quer Ballesté (Maials) és llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i actualment treballa a la Xarxa de Comunicació Local, on ha desenvolupat tasques de redactora, locutora i guionista, entre d’altres. Ha estudiat Humanitats a la UOC i té un postgrau de Reporterisme a la Universitat Ramon Llull. Va començar la seva trajectòria professional al diari Segre, fent col·laboracions també al setmanari Presència i al Diari d’Andorra, i després es va incorporar a COM Ràdio. Va ser mare per primera vegada al febrer de 2014, amb 31 anys, i al març de 2020, en plena pandèmia, va saber que estava embarassada de la seva segona filla.

Mariona Visa (Lleida, 1979) és una investigadora especialitzada en comunicació social i audiovisual, professora universitària i escriptora catalana. Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra el 2001, i doctora en Comunicació Social el 2012, exerceix com a professora i investigadora al grau en Comunicació i Periodisme Audiovisuals a la Universitat de Lleida des de 2009. Durant la seva formació va realitzar estades d’investigació a la Universitat de Lausana a Suïssa, i a la University of Bath a Anglaterra. És membre del grup d’investigació Trama, grup de recerca en transformacions en els mitjans audiovisuals i les seves implicacions en el desenvolupament polític, cultural i social, i del Grup d’Estudis de la Cultura i les Identitats a l’Europa Contemporània (GECIEC) de la mateixa universitat. Les seves principals línies de recerca giren al voltant de les xarxes socials i les plataformes digitals, i també mostren la representació a través de les imatges i la concepció social de la maternitat als mitjans de comunicació. Al llarg de la seva trajectòria de recerca ha escrit diversos articles acadèmics en revistes nacionals i internacionals i assajos com “Madres en red” (2014), “L’àlbum fotogràfic familiar. Un relat socialitzat de la pròpia vida” (2013), “Padres y madres en serie” (2015) i “La representación de la maternidad en la ficción comtemporánea” (2020). També és autora del blog “Aprenent a ser mare”, del periòdic digital ARA Criatures.  

De la mà de l’editora Laia Pulido coneixerem el que ens porta la 9a entrega de la revista Mangrana que tractarà, de manera exhaustiva conjuntament amb els redactors habituals i col·laboradors experts, sobre la censura.

Mangrana és un projecte que neix amb vocació de promoure l’obra d’artistes, tant consolidats com emergents, arreu del territori de parla catalana. Un projecte editorial cooperatiu dedicat a la creació i a la promoció de les arts a Catalunya que parteix d’un enfocament profund vers l’art i el seu missatge.

Sobre la poesia de Carlos Edmundo de Ory amb “Los reinos de allí” a càrrec de Jaume Pont

El poeta i crític literari Jaume Pont ens parlarà de la figura de Carlos Edmundo de Ory, principal representant del postisme. La xerrada ens explicarà el recull que Pont ha realitzat sobre l’obra de Carlos Edmundo de Ory al llibre “Los reinos de allí” (Galaxia Gutenberg), publicat amb motiu del centenari del seu naixement.

“Los reinos de allí” reuneix tota la poesia de Carlos Edmundo de Ory (1923-2010), una de les veus més altes i singulars de la lírica espanyola contemporània: setanta anys de creativitat desbordant feta paraula, des de les seves primeres temptatives juvenils a la culminació expressiva de Melos melancolía, passant pels nombrosos poemaris i cicles llibrescos que constitueixen un itinerari poètic marcat per la passió imaginativa, la cerca estètica i espiritual, l’exuberància verbal i una sana irreverència. El resultat és una aventura creadora que no reconeix límits i que enllaça expressament amb les zones més fèrtils de la modernitat –el romanticisme anglogermànic, el simbolisme visionari, les avantguardes històriques– en el seu afany per relligar paraula i vida.

Carlos Edmundo de Ory va ser una de les figures més personals i rellevants de la poesia espanyola contemporània. Als catorze anys escriu els seus primers poemes seguint l’exemple del seu pare, el poeta modernista Eduardo de Ory. Després de la Guerra Civil es trasllada a Madrid. El 1945 publica la seva primera col·lecció de poemes, Versos de pronto. Aquell mateix any, al costat d’Eduardo Chicharro i l’italià Silvano Sernesi, funda el postisme, moviment estètic-literari d’avantguarda que sacseja l’erm cultural de la immediata postguerra. Després de la seva prohibició, Ory, desenganyat, abandona Espanya en 1953 per a instal·lar-se a París. Dona així inici a un autoexili singular pel que fa a allò polític i a allò poètic. Allunyat dels cercles literaris espanyols, Ory no veurà publicat el seu primer llibre de poemes, Los sonetos, fins a 1963. Els eixos successius d’aquesta errancia –París, Chosica (el Perú), Amiens, Thézy-Glimont– són espais entranyables d’una autobiografia espiritual que, pel que fa a la poesia, se sustenta en l’afirmació de l’ésser en estrangeria, en pugna sempre amb la convenció. És el cas del Atelier de Poésie Ouverte (1968) que impulsa a Amiens, taller d’agitació col·lectiva vinculat a la contracultura i els ressons revolucionaris del maig francès que li valdrà l’expulsió del seu lloc de bibliotecari de la Maison de la Culture. Només dos anys més tard, no obstant això, després de la publicació de Poemas el 1969, la veu de Ory es deixa sentir amb especial ressonància crítica de la mà de Félix Grande i la seva antologia Poesia 1945-1969. És l’arrencada d’un període de lliuraments poètics regulars, moltes d’elles fruit dels llargs anys de silenci: Música de lobo, Técnica y llanto, Los poemas de 1944, Poesía abierta, Metanoia, Lee sin temor, Energeia, La flauta prohibida, Miserable ternura / Cabaña, Poesía primera, Soneto vivo, Sin permiso de ser ángel, Las patitas la sombra (en col·laboració amb E. Chicharro) i Melos Melancolía. Amb els Aerolitos conrea l’escriptura fragmentària, entre la ‘greguería’, l’aforisme i l’article de fe.

Jaume Pont Ibáñez (Lleida, 1947) és un poeta i crític literari català. Llicenciat en Filosofia i lletres, ha estat catedràtic de Literatura espanyola moderna i contemporània de la Universitat de Lleida. És fundador de la revista Quaderns de Ponent i membre de l’AELC, de l’Associació Internacional d’Hispanistes i del PEN Català. Ha col·laborat amb múltiples publicacions i mitjans de comunicació. El 1982 va rebre el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia; el 1991 i el 1997 el Premi Crítica Serra d’Or de poesia per Raó d’atzar i per Vol de cendres respectivament; el 2000, va rebre el Premi de la Crítica de poesia catalana per Llibre de la frontera; el 2006, va obtenir el Premi Carles Riba per Enlloc.