Tertúlia

“Com un batec en un micròfon” (Premi Anagrama de Novel·la) explora els mecanismes de la seducció i de l’atracció entre contraris. Amb una llengua precisa i un estil depurat, Clara Queraltó ha donat forma a un joc de miralls absorbent i pertorbador.

Amb el carnet de conduir acabat d’estrenar, la Gabriela puja a passar l’estiu al poble de l’avi, on guanyarà el primer sou fent la substitució de la bibliotecària durant les vacances. És el dia de Sant Joan, i al cap li reverberen en sentits oposats l’espessor d’una ressaca i la lleugeresa de saber que, tard o d’hora, les amigues li perdonaran que ahir desaparegués amb la cita d’una d’elles. Tampoc n’hi va haver per tant, es diu. Un cop instal·lada, surt disparada a banyar-se al llac de sempre. Alhora, el Quim escolta amb sordina les indicacions del propietari de la casa que ha llogat amb uns amics per passar un parell de mesos de teletreball i descans. Irritable, se li ha ficat, entre orella i orella, l’eco persistent d’una revetlla que preferiria oblidar. Com una cançó enganxosa. Un cop instal·lat, surt a cremar excessos amb la dosi d’exercici de rigor, però a la bicicleta que ha trobat pel mas se li trenca la cadena i canvia el pedaleig per unes braçades en un llac que hi ha a la vora. 

Condueix: Àngels Marzo

Eduard Palomares recull el llegat del gènere negre barceloní per a donar-li una sacsejada i adaptar-lo a la realitat del segle XXI: contractes porqueria, lloguers pels núvols, turisme massiu… L’autor converteix així el crim en una excusa per a retratar amb llenguatge fresc i directe una Barcelona que evoluciona a un ritme vertiginós, la major part de les vegades malgrat els seus veïns. “No cerramos en agosto” (Libros del asteroide) és una novel·la que és negra, però també lluminosa.

Jordi Viassolo aconsegueix una feina de becari –temporal i mal pagada– a una agència de detectius de Barcelona. La missió que li encarreguen és simple: mantenir el despatx obert durant l’estiu sense ficar-se en embolics. Tot canvia quan apareix un client desesperat assegurant que la seva dona ha desaparegut. Es tracta d’una recerca aparentment senzilla, perfecta perquè el tímid i inexpert Viassolo comenci a foguejar-se al carrer. No obstant això, el cas es complica i l’aprenent de detectiu haurà d’allunyar-se de la bombolla en la qual ha viscut com a estudiant i començar a posar en pràctica el que fins ara només coneixia d’haver-ne sentit a parlar.

Condueix: Laura Gonzalez

A “La llamada” (Anagrama) de Leila Guerriero hi trobareu una història real, plena d’arestes i ombres, sobre la condició humana.

A finals dels seixanta, amb tretze anys, l’argentina Silvia Labayru era una adolescent tímida, lectora, amant dels animals, entusiasta de John F. Kennedy, filla d’una família de militars que incloïa al seu pare, membre de la Força Aèria i pilot civil. A aquesta edat va ingressar al Col·legi Nacional Buenos Aires, una institució pública de gran prestigi, on va entrar en contacte amb agrupacions estudiantils d’esquerra i es va transformar en una militant aguerrida. Al març de 1976 es va produir a l’Argentina un cop d’estat que va donar principi a una dictadura militar. Llavors, embarassada de cinc mesos i amb vint anys, Labayru integrava el sector d’Intel·ligència de l’organització Montoneros, un grup armat d’extracció peronista. El 29 de desembre de 1976 va ser segrestada per militars i traslladada a la ESMA, l’Escola de Mecànica de l’Armada, on funcionava un centre de detenció clandestí en el qual es va torturar i va assassinar a milers de persones. Allí va tenir a la seva filla que, una setmana més tard, va ser lliurada als avis paterns. A la ESMA, Labayru va ser torturada, obligada a fer treball esclau, violada reiteradament per un oficial i forçada a representar el paper de germana d’Alfredo Astiz, un membre de l’Armada que s’havia infiltrat en l’organització Madres de Plaza de Mayo, un operatiu que va acabar amb tres Mares i dues monges franceses desaparegudes. La van alliberar al juny de 1978 i a l’avió rumb a Madrid, al costat de la seva filla d’un any i mig, va pensar: «S’ha acabat l’infern». Però l’infern no havia acabat. Els argentins a l’exili la van repudiar, acusant-la de traïdora arran de la desaparició de les Mares. Abominada pels qui havien estat els seus companys de militància, recolzada per uns pocs amics fidels exiliats a Europa, va fer una vida. Fins que l’any 2018 la va contactar des de Buenos Aires un home que havia estat la seva parella als anys setanta i, en una seqüència en la qual s’entreteixeixen manipulacions familiars que van torçar el destí, va començar a lligar-se una història que continua fins avui.

La periodista Leila Guerriero va començar a entrevistar-la l’any 2021, mentre s’esperava la sentència del primer judici per crims de violència sexual comeses contra dones segrestades durant la dictadura, en el qual Labayru era denunciant. Al llarg de gairebé dos anys, va parlar amb els seus amics, les seves exparelles, la seva parella actual, els seus fills i els seus companys de captivitat i de militància. El resultat és el retrat d’una dona amb una història complexa en la qual s’amalgamen l’amor, el sexe, la violència, l’humor, els fills, els pares, la infidelitat, la política, els amics, les mudances, i en la qual sobrevola una trucada telefònica que, realitzada des de la ESMA el 14 de març de 1977, li va salvar la vida.

Condueix: Chari Rodríguez

El recentment difunt, l’escriptor Paul Auster, va tornar a publicar després d’una aturada de set anys. I el seu retorn als llibres ha estat enguany amb “Baumgartner” (Seix Barral / Edicions 62) una novel·la lluminosa i brillant. Una història tensa i expansiva sobre l’amor, el desig, la pèrdua, la memòria i la solitud protagonitzada per Seymor Baumgartner, un professor de filosofia a punt de jubilar-se.

La vida d’en Baumgartner ha estat marcada per l’amor profund i permanent per la seva dona, l’Anna, que va morir en un accident de natació fa nou anys. Amb setanta-un anys, en Baumgartner continua atrapat pels records i pels petits entrebancs quotidians, i lluita per acostumar-se a la seva absència. La visita d’una jove, estudiosa de l’obra de la seva dona, trasbalsa el seu dia a dia.

Condueix: Manuel Cagigas

A “Cuello de cisne” (editorial maLuma) Glòria Martín ens porta l’amistat entre tres personatges madurs que han perdut al llarg dels anys, però no se senten perdedors. Una novel·la tendra a la qual ens podrem atansar de mans i veu de la mateixa autora.

Després de morir el seu marit i després la seva mare, Pere Guiu, un llibreter jubilat que ha passat els últims trenta anys a Londres, trasllada la seva solitud a una petita ciutat de la Catalunya interior, embolicada en la boira. Allí, en un parc, coneix a una misteriosa i singular dona, que es dedica a reescriure els mals finals de les novel·les, i que desperta en ell una inesperada atracció. Julia, «la dona dels finals feliços», maltractada des de fa anys pel seu marit, troba consol en els seus llibres i en la fidelitat del seu gos. Però, quan el marit mata brutalment a l’animal, es desperta en ella una rebel·lia que fins ara no havia sentit. Després de quaranta-cinc anys, Pere es retroba amb Fabián Navarro, el seu antic professor de llengua llatina en la universitat, i neix entre ells una gran amistat, que, en Navarro, també homosexual, sempre va ser amor. Julia i els dos homes es converteixen en inseparables. Els tres, desafiant el perill, i els prejudicis de la ciutat de la boira, hauran de prendre una decisió tant romàntica com surrealista, apostant per florir al final de les seves vides i reescriure el seu propi destí.

“Entre Beirut i tu” de Roser Miquel és una novel·la amb escenes molt evocadores que tracta les relacions d’intimitat dels personatges amb molta cura i sensibilitat. A més, té com a rerefons el conflicte palestí, vist des d’un enfoc més quotidià, que ens atansa a la realitat del moment actual.

El migdia d’un divendres d’agost, a tocar del jaciment arqueològic de la ciutat libanesa de Tir, la Rita i en Shawn coincideixen al bar de l’Ibraïm, un refugiat palestí. Aquella mateixa nit, al barri de Hamra, a Beirut, un tràgic esdeveniment capgirarà les vides de tots tres, i les farà confluir. Amb el rerefons d’una ciutat i un país immersos en un conflicte persistent, la Rita, en Shawn, l’Ibraïm, i els altres personatges del seu entorn, en Mahmud, la Mariam, el vell Suleiman…, es veuran arrossegats cap al cor del conflicte, engolits per la força passional que mou els fils de la història d’aquest país.

Condueix: Àngels Marzo

“La mestra i la Bèstia” (Anagrama) és el subtil retrat d’una noia que aprèn a llegir entre línies la història del seu país. Una novel·la plena d’intel·ligència i humor.

Setembre de 1962. Una jove mestra de vocació dubtosa i escassa capacitat de comunicació oral arriba a la seva primera plaça en una escola del Pirineu ribagorçà. Ella volia un poble, una feina i una casa des d’on veure caure la neu. Darrere deixa una infantesa marcada per l’enigmàtica activitat del pare i per l’original educació rebuda d’una mare dividida entre l’impuls irresistible d’apartar la filla de les consignes del Règim i la por d’aïllar-la excessivament de la normalitat imperant.

La càndida Severina, desconeixedora dels hàbits de convivència en un entorn rural i de les marques que la Història ha deixat en els habitants, encaixarà les peces que la lliguen al passat col·lectiu gràcies al sentit comú de la Justa i a la complicitat d’un home fascinant amb qui mantindrà una passió deliciosament unidireccional. També descobrirà, horroritzada, que no n’hi ha prou amb la discreció i l’afabilitat perquè una comunitat ens deixi en pau.

Condueix: Teresa Ibars

De manera amena i original, el guionista Xavier Dollo i el dibuixant Djibril Morissette-Phan analitzen minuciosament el desenvolupament d’un gènere consagrat a explorar les infinites possibilitats que ens brinda l’avui projectant-les sobre el teló de fons del demà.

La ciència-ficció és un gènere especialitzat en l’exploració del futur a partir dels coneixements dominants, o a penes latents, en el present. “Història de la ciència-ficció” (Norma editorial) repassa la seva evolució des dels seus remots orígens fins a la irrupció dels corrents rabiosament innovadors de l’actualitat. El resultat és un còmic que mostra de forma gràfica i amena, el recorregut atractiu, rigorós i exhaustiu per les grans fites del gènere i les seves grans signatures, prologat pel cèlebre Ted Chiang.

Condueix: Laura Gonzalez

Els rituals, com a accions simbòliques, creen una comunitat sense comunicació, perquè s’assenten com a significants que, sense transmetre res, permeten que una col·lectivitat reconegui en ells els seus senyals d’identitat. No obstant això, el que predomina avui és una comunicació sense comunitat, perquè s’ha produït una pèrdua dels rituals socials. En el món contemporani, on la fluïdesa de la comunicació és un imperatiu, els ritus es perceben com una obsolescència i una nosa prescindible. Per a Byung-Chul Han, la seva progressiva desaparició implica el desgast de la comunitat i la desorientació de l’individu.

A ”La desaparición de los rituales” (Herder), els rituals constitueixen un fons de contrast que serveix per a perfilar els contorns de les nostres societats. S’esbossa, així, una genealogia de la seva desaparició mentre s’adona de les patologies del present i, sobretot, de l’erosió que això comporta. Aquest assaig és una crida a la salvaguarda de les fonts d’adhesió social i de familiaritat i, al mateix temps, es reflexiona sobre estils de vida alternatius que serien capaces d’alliberar la societat del seu narcisisme col·lectiu.

Condueix: Carme Casanovas