Conèixer el passat per entendre el present
Dirigit per: Antoni Gelonch, assagista i divulgador cultural.
Quan: Dimarts, 7, 14 i 28 de febrer i 7 de març de 18.30h a 20.00h. (4 sessions).
Sovint ens preguntem cóm hem pogut arribar a una determinada situació, o perquè som com som. Probablement, conèixer el nostre passat ens ajuda a entendre el present i a preparar el futur. El curs vol donar, en quatre sessions, eines per entendre aquells punts forts de la Història que ens han conformat, individualment i col·lectiva, com som. Aquells episodis disruptius en què hem aprofitat o perdut oportunitats d’avançar en els àmbits social, cultural, econòmic i espiritual.
1ª SESSIÓ: ON SOM?
Començarem per una reflexió sobre perquè a la nostra societat costa tant que arreli la cultura, entesa com a conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l’ésser humà. També analitzarem perquè tenim la sensació que històricament sempre hem fet tard als moments crucials de l’esdevenir de la nostra civilització. I debatrem sobre el coneixement i divulgació de la Història a la nostra societat i sobre les dificultats que representa un procés d’alfabetització tardà.
2ª SESSIÓ: RENAIXEMENT SENSE REFORMA
El Renaixement a casa nostra no fou una època d’especial esplendor. Per què vàrem quedar desconnectats, perquè va arribar tan tard? A més, fou un Renaixement coix, perquè fou impossible adherir-se, segons el criteri de cadascú, al Renaixement religiós que va sacsejar profundament Europa, i que avui encara diferencia el Nord del Sud del continent pel que fa a la visió de la transcendència i a l’organització social, amb repercussions en la construcció europea.
3ª SESSIÓ: IL·LUSTRACIONS, REVOLUCIONS I BUMERANGS
Per diverses causes, que analitzarem, la influència de la Il·lustració fou menor a casa nostra que a la resta d’Europa. Una societat tancada i fortament dirigida pels estaments tradicionals va donar com a resultat una oposició ferma i decidida als principis il·lustrats i revolucionaris. A més, això va fer que quedéssim al marge de les grans Revolucions burgeses del segle XIX i que fóssim l’únic territori en què l’absolutisme tornà a instaurar-se, per a durar. Fou el segle XIX un segle perdut?
4ª SESSIÓ: LLIBERTAT, TOTALITARISME I GUERRA FREDA
L’Estat espanyol, amb Portugal, foren els únics territoris europeus occidentals governats per règims autoritaris després de la Segona Guerra Mundial. Una conseqüència de la guerra freda, que ens va perjudicar històricament. Mentre Europa participava en el debat sobre la llibertat o la justícia, al nostre país la dictadura franquista impedia qualsevol tipus de debat polític. Restar al marge dels grans debats europeus, explica part de les nostres febleses? Amb quines premisses hauríem d’enfocar els debats que no hem fet? Hi som a temps?
Preu: 80 €.
Antoni Gelonch va estudiar Dret i Farmàcia a la Universitat de Barcelona, i també ha seguit cursos a les universitats de Grenoble i de Harvard. Apassionat de l’art i de la reflexió sobre el fet artístic, és director de la Col·lecció Gelonch Viladegut, especialitzada en gravats. És acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i president dels Cercles del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) i del Museu Frederic Marès de Barcelona. És autor de diverses obres, entre les quals destaquen “Quan érem lleidatans”, “Luter” i “Napoleó”, “La Revolució i els catalans”, i la sèrie de “100 dones, 100 inspiracions creatives”, “100 dones catalanes” i “100 pioneres catalanes”.
