Presentació

Amb motiu del 75è aniversari de l’assassinat de Gandhi i, per celebrar el Dia Escolar de la No Violència i la Pau; la traductora de Nacions Unides i defensora dels Drets Humans Ryma Sheermohammadi, parlarà del poemari “Poemas enjaulados” (Pre-Textos) de l’escriptora internacional, Mahvash Sábet.

Durant la presentació, es parlarà tant de l’obra de Sábet, com de la seva condició de persona ensenyant i empresonada. Així mateix, la Ryma, que vindrà de passar uns dies a l’Orient Mitjà, ens parlarà de la situació actual a l’Iran.

Mahvash Sábet, és escriptora Internacional premiada del Courage Award 2017. Va néixer en una petita ciutat al centre de l’Iran el 1953. Amb 10 anys es trasllada a Teheran on estudia pedagogia i psicologia a la Universitat. Va ser professora i directora d’un institut i la van acomiadar per ser membre de la comunitat bahá’í. Va treballar per la comunitat bahai d’Irán com a membre de Yarán Iran. Detinguda pel govern fou sentenciada el 2008 a vint anys. El 2018 va sortir de la presó, però a finals de 2022 va rebre una nova condemna de 10 anys. Els poemes escrits a la presó de “Poemas enjaulados” han estat difosos arreu (alguns traduïts per la prestigiosa novel·lista Bahíyyíh Nakhjaváni i publicats per George Ronald). Aquest llibre ha estat traduït a diverses llengües.

Ryma Sheermohammadi Motlaq és iraniana, tot i que va néixer a Aràbia. És traductora i intèrpret, i ha treballat per Nacions Unides (ONU) i diversos organismes internacionals i ONGDs. És una activista incansable pels drets de les dones iranianes i pels Drets Humans d’arreu. Viu a Catalunya des de fa anys. Destaca en la seva variada trajectòria internacional el treball amb l’advocada i Premi Nobel de la Pau iraniana Shirin Ebadi que viu exiliada al Regne Unit (Doctora Honoris Causa per la Universitat de Lleida entre altres).

Els escriptors, assagistes i docents Andreu Navarra i David Rabadà, conversaran sobre el seu llibre “La educación cancelada” (Sloper) i sobre com garantir el coneixement en el sistema educatiu actual.

El coneixement està sent arrencat del nostre sistema educatiu per mitjà d’imposicions i pseudociència. “La educación cancelada” es proposa començar a revertir aquesta situació a través de la reivindicació del Coneixement Poderós. La política educativa es troba davant el mateix escull des de fa dècades. Setze experts en educació estan d’acord, i des de geografies i ideologies diferents, sobre on es troba aquest escull. És més, tots els participants en aquest llibre descriuen com la transmissió de coneixements s’ha devaluat en els nostres centris d’ensenyament en un context que abandona als nostres futurs ciutadans, especialment als més desfavorits. L’ascensor social que era l’educació pública ha mort i l’administració s’obceca a valer-se d’hipòtesis educatives sense aval científic. Benvingut a aquesta proposta que aspira a escombrar, amb l’educació lògica, la demagògia pedagògica. “La educación cancelada” no és una metàfora, és el mirall mateix del declivi del nostre sistema educatiu.

Andreu Navarra (Barcelona, 1981) és un escriptor i historiador català. Es va llicenciar en Filologia Hispànica. Va obtenir el Premi Extraordinari de Llicenciatura i va gaudir d’una Beca Predoctoral de Formació a l’Investigador de la Generalitat de Catalunya. Es va doctorar en Filologia Hispánica per la Universitat de Barcelona. A part d’exercir l’escriptura literària, ha treballat entre el 2011 i el 2014 en el Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment, publica a Quimera, La Aventura de la Historia, la Directa i CTXT.

David Rabadà (Barcelona, 1967), paleontòleg i divulgador científic, es va doctorar en Ciències Geològiques en 1995 per la Universitat de Barcelona. Ha rebut diferents premis com els Fundació Eduard Fontseré de ciències (1996), l’esment especial en l’UPC de Ciència-ficció (1999), l’Albert Pérez Bastardas de periodisme científic (2003), el Premi de Natura Ciutat de Valls (1992 i 1995) i el Ciutat de Viladecans de narrativa (2005). Actualment, és professor de Ciències Geològiques, redactor a Catalunya Avantguardista, i responsable de comunicació de Professors de Secundària.

Amb motiu de la presentació de “Periodisme de contacte” (La Segona Perifèria), l’autor del llibre, el periodista Miquel Bonet i, l’historiador de l’art Albert Velasco; debatran sobre ‘Periodisme, llibertat d’expressió i els límits de l’humor’.

Amb el seu verb insubornable, provocador, càustic i enginyós, “Periodisme de contacte” ha aconseguit elevar la crònica local a obra literària. Versàtil, en els articles i cròniques seleccionats, Bonet demostra que posseeix les armes per fer-se valer en totes les trinxeres del periodisme local: des del reportatge històric, econòmic i esportiu, fins a la crítica literària i gastronòmica, la crònica política i social o l’articulisme de safareig. Tot plegat, salpebrat d’excursos, elucubracions, pensaments i memòria personal. Però per sobre de tot, o al contrari, per sota de tot, com si fer-ho explícit fos motiu per ruboritzar-se, en la seva irreverència hi batega un amor i un respecte profund pel seu país —el triangle format per Tarragona, Reus i Cambrils— i pel seu ofici fins ara: el periodisme local, «la reducció del camp de batalla, el periodisme que fa mal, especialment a qui el practica».

Miquel Bonet (Reus, 1977) és escriptor i articulista. En el camp de la narrativa va publicar la novel·la El dia de l’escórpora, guanyadora del V Premi de Narrativa Marítima Josep Lluís Savall Vila de Cambrils 2014. El 2020 va guanyar el 33è Premi de Periodisme Mañé i Flaqué. Aquest 2022 ha guanyat la Beca Finestres d’Assaig. Actualment, és cap d’opinió de TarragonaDigital i CatalunyaDiari (d’on procedeixen la majoria d’articles i cròniques que conformen aquest volum) i col·labora al Quadern d’El País. Inexplicablement, en sis anys exercint de periodista local només ha rebut una demanda.