Presentació

El filòsof i escriptor Ramon Alcoberro conversarà amb Josep Maria Forné sobre la figura i la filosofia de John Stuart Mill i, més en concret, de la seva obra “Sobre la natura” (Edicions Enoanda).

“Sobre la natura” (1874) és un dels textos de combat més actuals de John Stuart Mill. En aquest llibre argumenta contra la idealització romàntica dels que creuen que la natura ofereix un model per a l’acció moral i polemitza amb el romanticisme que vol convertir-la en una nova religió. En el debat contemporani de l’ecologisme, Mill és un adversari radical del misticisme ambientalista i “Sobre la natura” és un clàssic que cal discutir.

Ramón Alcoberro i Pericay (Pals, 1957) és un escriptor i filòsof, llicenciat i doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona. En la seva joventut va ser militant antifranquista i membre de les Joventuts Revolucionàries Catalanes. Va ser detingut i empresonat en 1975. És també diplomat en Teologia i té estudis de psicologia i de sociologia. Els seus llibres sobre Plató i John Stuart Mill han estat traduïts al francès, italià i portuguès. Va ser professor en la Universitat de Girona i consultor a la Universitat Oberta de Catalunya, ha estat directiu de l’Ateneu de Barcelona en diversos períodes. Pertany a l’anomenada Generació de la transició, el grup de filòsofs universitaris postmarxistes aparegut al llarg de la dècada de 1980 i que han publicat bona part de la seva obra en català. El seu pensament va evolucionar del postmodernisme a l’utilitarisme liberal. Alcoberro s’ha especialitzat en temes d’ètica i ha estat un precursor de la tecnoètica i de l’ús de la xarxa en la divulgació filosòfica en català. Ha editat i traduït al català textos de Diderot, De Alembert, Voltaire, La Rochefoucauld, Mazzarino i altres pensadors de la Il·lustració, però també de Thoreau i de Walter Benjamin.

L’escriptor Cesc Martínez conversarà amb Víctor Verdú sobre la seva recent novel·la “La ciutat errant” (Anagrama).

“La ciutat errant” és la crònica de la cerca d’una ciutat propera i llunyana al mateix temps. Cada vegada que el narrador es pensa que està a punt d’arribar-hi, s’adona que l’haurà de continuar buscant, i per fer-se una idea dels seus límits ha de recórrer a tota mena de veus. On és, de debò, aquesta ciutat? Com són els seus habitants? I si només es tracta d’un relat o una llegenda, on comença i on s’acaba? A fora, només hi ha un món selvàtic, primitiu, incomprensible, tant hi fa. El rerepaís es presenta com l’escenari ideal per a una conquesta capritxosa. Fent servir l’estructura d’una road story, i mitjançant la tècnica del collage, La ciutat errant ofereix una reflexió en marxa sobre la terra narrant un viatge entre el país real i el literari. El que cal, finalment, és aprendre a llegir el paisatge per poder començar a escriure una altra història.

Cesc Martínez (Manresa, 1974) va debutar amb Bits (Emboscall, 2001), un recull de microcontes i experiments en prosa. Poc després va formar part del col·lectiu editor d’una de les primeres revistes literàries digitals en català, El tacte que té, va participar en el volum Nueve fresquíssimos d’Espanya (Produccions Escopeta, 2009) i va col·laborar en diversos mitjans escrivint sobre arts escèniques. El 2011 va aparèixer la seva primera novel·la, Opi i sardines (La Magrana), una ficció sobre allò que es perd entre generacions, amb apunts sobre el cas Scala. El 2019 publica a Anagrama Traça un perímetre, «escrit amb una prosa brillant i que presenta una estructura obscura» (Vicenç Pagès Jordà, El Periódico); «quatre novel·les diferents dins d’una; una maquinària arravatadament seductora» (Ponç Puigdevall, El País).

L’escriptora Chari Rodríguez conversarà amb Emili Bayo sobre el seu primer llibre de relats “No hubo días hermosos” (Eclecta).

Els contes del recull “No hubo días hermosos” estan escrits des de la intempèrie i la vulnerabilitat, però acaronen i abriguen l’ànima. Condensen en un espai mínim la mirada sabia de l’autora sobre el món. I ho fan amb una perfecció estilística i un domini de l’idioma colpidors. Mai es va dir tantes coses amb tan poc.

Chari Rodríguez Ros (Lleida, 1966) és advocada i funcionaria amb habilitació nacional. Té un postgrau en litigació pública i màster en creació literària. Llegeix per respirar i cisella el que escriu. És coordinadora de diversos clubs de lectura en els quals sempre hi introdueix relats i altres tipus d’exponents de les narratives breus perquè reivindica la intensitat i la bellesa del gènere. Defensa una escriptura allunyada dels llocs comuns.

El periodista Marc Solanes Calderón parlarà sobre el passat i la història perduda de la seva besàvia, reflectida al llibre “Les nenes d’Elna” (pol·len edicions), finalista del V Premi de Periodisme Literari de la Universitat Autònoma de Barcelona.

“Les nenes d’Elna” és una història de supervivència i de valentia, relatada amb l’emoció d’un besnet i amb el rigor d’un periodista. Marc Solanes Calderón narra la vida de la seva besàvia, María Ferrer Ferrer, mare, modista de barrets i militant durant la Guerra Civil. Diuen d’ella que va néixer sota una col perquè les seves filles, Teresa, Pilar, Luisa i Núria, no en sabien res. El pas de María i les nenes per la Maternitat d’Elna, a l’exili, va despertar moltes preguntes; també la seva misteriosa mort, a Saragossa, el 1940. Una obra de periodisme literari que s’endinsa en una família marcada per un tabú.

Marc Solanes Calderón (Cerdanyola del Vallès, 25 de desembre de 1993) és graduat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Postgrau en Periodisme Literari (UAB) i Postgrau en International Affairs and Diplomacy (UNITAR) per l’institut de les Nacions Unides. Ha treballat a la redacció del Periòdic d’Andorra i ha col·laborat amb EFE Catalunya, El Nacional i Expansión. També ha estat professor associat del Màster en Direcció de Comunicació a ESIC Business School i a ISDE. Actualment, col·labora amb El País, La Vanguardia, la revista Història i Vida i coordina la revista de medi ambient Sostenible.cat. També és professor a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Ha dirigit el documental “Els Orrit”, nominat a la secció Latitud del DocsBarcelona 2023 i candidat als XVI Premis Gaudí 2024.