L’historiador, traductor i editor Josep Maria Muñoz i Lloret conversarà amb Mariona Lladonosa sobre les entrevistes realitzades a diferents escriptors que s’apleguen al llibre recentment publicat “Les petjades de la memòria” (L’Avenç).
“Les petjades de la memòria” és un recull de les entrevistes que va fer durant anys per Josep Maria Muñoz a ‘L’Avenç’ que, pel seu interès, extensió i profunditat, han obtingut una notorietat recurrent. Amb una mirada, endins i enfora, feta des de Catalunya, la història i la política, però també la literatura i les arts, hi tenen una presència predominant. La diversitat d’homes i dones entrevistats conforma un conjunt d’experiències viscudes que aporten coneixement i reflexió. Totes elles impliquen un recorregut biogràfic per la trajectòria personal i professional dels entrevistats —en ocasions, han adquirit fins i tot un caire gairebé testamentari—, de manera que l’editor Jorge Herralde ha arribat a preguntar-se “si no les podríem considerar els homenots de Josep Pla del segle XXI”. Aquest llibre n’ofereix una selecció d’onze, triades entre les més sobresortints de les publicades a la revista en els últims anys —uns anys excepcionals en tants sentits, marcats per la crisi, el Procés i la pandèmia. Els onze entrevistats són Núria Sales, Vivian Gornick, Miquel Barceló, Antonio Franco, Carmen Claudín, Bernardo Atxaga, Joan B. Culla, Anne-Marie Thiesse, Andreu Domingo, Ignacio Sánchez-Cuenca i Valentín Roma.
Josep Maria Muñoz i Lloret (Barcelona, 1959) és historiador, traductor i editor. És doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, amb una tesi sobre Jaume Vicens Vives. Ha estat durant prop de vint-i-quatre anys (1999-2023) el director de la revista L’Avenç, una etapa en què ha contribuït a fer-ne una publicació cultural de referència, i de l’editorial del mateix nom, on ha publicat diverses traduccions, d’autors com Balzac, Conrad o Dickens. Col·labora al diari Ara.
20 març
7:00 pm - 8:00 pm
Presentació “Haikus d’Incles. El camí de l’Obaga” amb Joan de la Vega
El poeta Joan de la Vega conversarà amb Cleofé Campuzano sobre el seu nou llibre “Haikus d’Incles. Camí de l’Obaga” (Pont del Petroli) i en recitarà alguna de les peces més representatives del poemari.
Joan de la Vega (Santa Coloma de Gramenet, 1975) és aficionat a les maratons de muntanya i a l’excursionisme. És autor de Intihuatana (2002), Ladino (2006), que aplega els seus tres primers llibres: Intihuatana (Sin lugar a luz), Ixtab (La soga en el ojo) i Ipalnemoani (Por quien vivo); Trilces Trópicos. Poesía emergente en Nicaragua y El Salvador (2006); La montaña efímera (2011); Una luz que viene de fuera (2012); 365 haikus y un jisey (2012); Y tú, Pirene (X Premi César Simón de la Universitat de València, 2013); Medio mundo en luz (2017); El tot solitari 2019); En torno a Issa y otros difuntos (2022) i Lo que dicen las piedras (2023). Dins d’aquesta col·lecció ha publicat El verd, el roig, el negre (2015) i a la col·lecció de la puça del Petroli Manat de dol (2017) i (po)Ètica de l’exhumació (2022).
El músic, filòsof i podcaster Bernat Dedéu presenta el seu primer llibre “No mataràs” (Fragmenta editorial), que s’emmarca en la sèrie dels Deu Manaments que reflexionen sobre el decàleg des d’una perspectiva actual i humanista.
“No mataràs” parteix de l’episodi quan Déu anuncia a Moisès que no podrà alliberar els hebreus d’Egipte si no és fent ús de la força. Partint d’aquest comunicat, i assenyalant la incongruència respecte al manament «No mataràs» que Déu també dona al profeta, el filòsof Bernat Dedéu reflexiona sobre les conseqüències polítiques de l’assassinat. Segons Dedéu, es tractaria d’unes implicacions que trobaríem a la base dels grans pensadors contractualistes occidentals, com són Thomas Hobbes i Jean-Jacques Rousseau. Només l’home nietzschià, el llibertí i el suïcida s’escaparien del gran pacte que cadascú de nosaltres fa amb l’Estat: cedir-li la capacitat individual de matar per evitar la temptació d’aniquilar-nos els uns als altres. Una anàlisi filosòfica dels orígens de la pau social i d’aquest manament que avui dia gaudeix del màxim consens legal i ètic.
La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d’avui, lluny de qualsevol confessionalisme.
Bernat Dedéu (Barcelona, 1979) és filòsof i músic. Es declara fanàtic de l’òpera mozartiana en relació amb el pensament de la modernitat; del noucentisme i la filosofia d’Eugeni d’Ors, i de l’estètica musical. Ha fet un viacrucis pecuniari per la majoria de mitjans de comunicació d’aquest país. Actualment, dirigeix el pòdcast literari L’illa de Maians.
26 març
7:00 pm
Presentació de “Amb cor de foc” amb Manuel Guerrero
El crític, assagista i comissari de l’Any Joan Brossa (2019) Manuel Guerrero conversarà amb Jaume Pont, Josep Maria Sala-Valldaura i Jesús Navarro sobre la correspondència entre Joan Brossa i Antoni Tàpies recollida al llibre “Amb cor de foc” (Galàxia Gutenberg).
“Amb cor de foc” recull la correspondència entre el poeta Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) i l’artista Antoni Tàpies (Barcelona, 1923-2012), una documentació íntima excepcional que permet conèixer l’extensa i intensa relació d’amistat i de col·laboració entre dos dels grans referents de l’avantguarda artística i literària catalana de la segona meitat del segle XX. El desembre del 1950, després d’haver inaugurat la seva primera exposició individual a Barcelona, Antoni Tàpies marxava a París, becat per l’Institut Francès. El 15 de desembre de 1950 escrivia al seu amic Joan Brossa per explicar-li les seves primeres impressions de la ciutat i comentar-li com era d’important per a ell la seva amistat. És la primera de les cartes que constitueixen l’epistolari entre els dos creadors format per 32 documents que van del 1950 al 1991. Les cartes són un ric testimoni de la fascinació per París, l’atmosfera asfixiant del franquisme, el descobriment de l’amistat i l’admiració mútua en un moment clau de l’evolució de l’obra creativa del poeta i del pintor. Estimulats, entre d’altres, pel poeta i crític brasiler João Cabral de Melo abandonen el neosurrealisme de Dau al Set i cerquen un nou realisme crític que conduirà a la poesia rasa i essencial de Brossa i a l’informalisme matèric de Tàpies. La crisi i la fi de la seva col·laboració a la revista Dau al Set, l’èxit internacional del pintor o la seva fraternal empremta creativa en llibres d’artista indispensables com Novel·la (1965) o Fregoli (1969), són alguns dels fets que relata aquesta correspondència, fins ara inèdita en la seva totalitat, que compta amb un rigorós estudi introductori i una acurada edició i anotació del crític i assagista Manuel Guerrero Brullet.
Manuel Guerrero Brullet (Mataró, 1964) és llicenciat en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona. L’any 2019 va ser comissari de l’Any Joan Brossa i ha estat comissari de l’Any Palau i Fabre (2017-2018). Ha estat sotsdirector d’Arts Santa Mònica, centre de la creativitat, a Barcelona, del 2014 al 2016, i responsable de l’àmbit d’Arts d’ASM, del 2009 al 2013. Del 1990 al 2008 va ser coordinador del centre de noves tendències culturals KRTU (Cultura, Recerca, Tecnologia, Universals). Ha traduït, entre altres autors Jean Genet, Fernando Pessoa i Eugénio de Andrade. És autor de l’assaig biogràfic J. V. Foix, investigador en poesia (Empúries, 1996) i de l’antologia Sense contemplacions. Nou poetes per al nou segle (Empúries, 2001). Ha tingut cura de la selecció i el pròleg de l’antologia poètica La piedra abierta de Joan Brossa (Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores, 2003). Ha format part de la redacció de les revistes Àrtics (1985-1990), Cave Canis (1995-1999), Transversal (1996-2003), L’Estació (2014-2019). Des de la seva creació, el 2002, fins al 2014, va ser membre del consell assessor i col·laborador del suplement Cultura/s de La Vanguardia. Ha tingut cura de nombroses exposicions, entre les quals es pot destacar: J. V. Foix, investigador en poesia i amic de les arts (1993); Domènec, Domèstic (2000); Joan Brossa o la revolta poètica (2001), presentada a la Fundació Joan Miró, Barcelona; L’univers obert d’Antoni Tàpies (2003), a La Panera de Lleida; Alfons Borrell o la celebració del color (2006), a Tecla Sala, l’Hospitalet; Carles Santos. Visca el piano! (2006), a la Fundació Joan Miró, Barcelona; Agustí Centelles. El camp de concentració de Bram, 1939 (2009); Josep M. Mestres Quadreny. De Cop de poma a Trànsit boreal. Música, art, ciència i pensament (2010); Joan Fontcuberta. Deletrix (2013); RCR Arquitectes. Papers (2015), a Arts Santa Mònica; Montserrat Roig. 1977. Memòria i utopia (2017-2018), a El Born CCM, Barcelona, i El Mataró de Terri (1918-2000), al Museu de Mataró (2018).
27 març
7:00 pm
Presentació de “La llavor sembrada” amb Aureli Argemí
El fundador i president emèrit del CIEMEN, Aureli Argemí, conversarà amb Miquel Pueyo sobre els fets més destacables de la seva vida, amb motiu de la presentació del seu llibre de memòries “La llavor sembrada” (Pòrtic).
“La llavor sembrada” narra la trajectòria vital d’Aureli Argemí. Aplega des de la seva etapa com a monjo de Montserrat, on va formar part del grup més inquiet i renovador de l’abadia, que va acompanyar a l’exili l’abat Escarré i va ingressar a la comunitat de Cuixà, fins a la creació del CIEMEN, a favor dels drets de tots els pobles marginats, l’impuls de la Crida i la fundació de la Plataforma pel Dret a Decidir, que va convocar les primeres manifestacions independentistes de masses. La seva ha estat una vida dedicada a la defensa de les llengües i les nacions sense estat, exercint d’home pont imprescindible entre diversos sectors de l’independentisme.
Aureli Argemí (Sabadell, 1936) és història viva de la Catalunya dels segles XX i XXI. El seu tarannà li ha permès, també d’exercir d’home pont imprescindible entre diversos sectors de l’independentisme. La vida d’aquest català universal ha estat dedicada a la defensa de totes les llengües i les nacions sense estat, més enllà de la catalana. L’àmbit internacional és, per tant, un dels que més el defineix. Va cultivar les relacions de la societat civil catalana amb pobles d’arreu del món, començant pels d’Itàlia i França mentre va ser a l’exili (Aosta, Friül, Occitània, Sardenya, Bretanya…) i, ja des de Catalunya, amb molts altres, entre els quals el gallec, el basc, el gal·lès, l’eslovè, l’armeni, el kurd, l’amazic o l’eritreu, tal com relata ell mateix en el llibre.
No hi ha cap esdeveniment programat.
Com et pots imaginar, utilitzem cookies. Clica “ACCEPTO” per seguir endavant, o "CONFIGURACIÓ DE COOKIES" per gestionar-les.
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència de navegació. Les cookies classificades com a "necessàries" s'emmagatzemen en el teu navegador per possibilitar un conjunt de funcionalitats bàsiques. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s'està navegant pel nostre site. Aquestes cookies només s'emmagatzemaran al navegador amb el teu consentiment. També tens l'opció de no permetre-ho: en aquest cas la teva experiència de navegació es pot veure afectada.
Les cookies "necessàries" son absolutament essencials per tal de que el site funcioni. Aqueste cookies permenten les funcions bàsiques del lloc web, de forma anònima.
Galeta
Durada
Descripció
cookielawinfo-checbox-analytics
11 months
This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Analytics".
cookielawinfo-checbox-functional
11 months
The cookie is set by GDPR cookie consent to record the user consent for the cookies in the category "Functional".
cookielawinfo-checbox-others
11 months
This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Other.
cookielawinfo-checkbox-necessary
11 months
This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookies is used to store the user consent for the cookies in the category "Necessary".
cookielawinfo-checkbox-performance
11 months
This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Performance".
viewed_cookie_policy
11 months
The cookie is set by the GDPR Cookie Consent plugin and is used to store whether or not user has consented to the use of cookies. It does not store any personal data.
Les cookies funcionals ajuden a realitzar determinades funcions com compartir informació en xarxes socials, recollir feedback i altres funcionalitats de tercers.
Les cookies de rendiments s'utilitzen per analitzar la velocitat amb la qual està funcionant el lloc web. Això ajuda a millorar l'experiència de l'usuari.
Analytical cookies are used to understand how visitors interact with the website. These cookies help provide information on metrics the number of visitors, bounce rate, traffic source, etc.
Les cookies de publicitat s'utlitzen per personalitzar els anuncis. Aquestes cookies fan seguiment dels visitants a través de les diferents webs que visiten.