Presentació

Rafel Molina ens presenta el seu llibre “Diccionari elemental del teatre” (Onada edicions) en una conversa amb Aureli Barrull.

El “Diccionari elemental del teatre” és una clau que ens permetrà obrir, tímidament, la porta de l’al·lucinant món del teatre. Un primer pas per saber una mica més. Rafel Molina ha utilitzat la seva experiència teatral i acadèmica per tal de proporcionar al públic lector una eina eficaç. Notem, de passada, un cert to fusterià que sempre és d’agrair.

Rafel Molina (Benicarló, 1953) ha estat professor de teatre i de literatura catalana. Amb el pseudònim Rafel Santapau ha escrit una trentena d’obres de teatre i multitud d’esquetxos i textos d’exercicis teatrals, tant per a la Companyia de Comèdies Crisi Perpètua de Balaguer, que va fundar l’any 1983, com per als diferents grups de teatre del seu institut i de la Universitat de Lleida. L’any 2007 va guanyar el premi d’autors benicarlandos amb l’obra “L’amor és més fort”.

El musicòleg i crític musical Oriol Pérez Treviño ens parla del seu llibre “Robert Gerhard. Un quixot amb noblesa d’esperit” (Ficta Edicions) en una conversa amb Antoni Gelonch sobre la figura d’aquest compositor català.

“Robert Gerhard. Un quixot amb nobles d’esperit” és una biografia sobre el més important compositor català del segle XX. Gerhard, en el seu periple vital, estètic i intel·lectual; explica la història de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. Malgrat això, és una figura força desconeguda per al gran públic. En aquest llibre, Pérez Treviño construeix un relat personal, documentat i amb noves aportacions de la trajectòria, tant del compositor com de la seva obra artística. Gerhard nasqué a finals del segle XIX a Valls i va deixar Catalunya per exiliar-se a Cambridge, on morí el 1970. Amb aquesta xerrada us oferim una veritable invitació a la descoberta d’una ment privilegiada i apassionant, d’un home compromès de manera radical amb la música i la creació.

Oriol Pérez Treviño (Manresa, 1972) és musicòleg i assagista i dedica la seva activitat a la docència i l’escriptura. Al llarg de la seva trajectòria ha combinat la recerca amb la direcció d’importants projectes del país, com ara el Festival de Torroella de Montgrí, el Centre Robert Gerhard o L’Auditori. Immers, en els darrers anys, en recerques sobre misticisme, espiritualitat i música, col·labora en diferents institucions acadèmiques i culturals. En l’actualitat escriu al portal Nosolocine a la secció “Entre Clàssics” i és crític musical d’El Punt Avui.

La poeta Marta Riera Oliva presenta el seu primer poemari sota el títol “Mans, presències i molt més” (Editorial Comte d’Aure) acompanyada de la també poeta Àngels Marzo.

“Mans, presències i molt més” reflecteix el desig de caminar a la recerca de la imatge poètica, aquella que s’emmiralla en tot el que vivim i que té el seu ressò en la paraula. Aquest recull poètic neix en un moment d’aturada, de mirar endins, de submergir-se en aquell món que intuïm com a propi, alhora que transcendent, però que sorgeix de la meravellosa quotidianitat del dia a dia, amarada de trobades, descobertes, recomençaments, comiats, anhels, vivències… Un llibre que vol ser una mirada agraïda a la vida feta poesia, a la poesia feta vida.

Marta Riera Oliva (Madrid, 1975) descobreix el gust i el plaer per la lectura de la mà del seu pare. Després d’estudiar magisteri i psicopedagogia, treballa com a mentre d’educació especial a l’escola pública i, combina aquesta professió amb una altra de les seves passions: assaborir el do de la paraula feta poesia i gaudir de la riquesa de compartir-la.

Per celebrar que ha estat guardonat amb el XVII Premi 7Lletres (2022), l’escriptora Montse Milan presentarà el seu nou llibre “Instant d’intempèrie” (Pagès editors) i oferirà una presentació dramatitzada d’algun dels relats del seu anterior treball “Als afores” (Voliana edicions); acompanyada de la també escriptora Montse Sanjuan.

“Als afores” ens situa a Lleida a la dècada dels anys cinquanta. L’amistat entre dues joves que desperta les sospites del veïnat, una gallina que fa perillar l’imaginari esglaó social d’una família o una prostituta que amaga un dolorós secret són alguns dels punts de partida d’aquest intens recull de contes, que té com a escenari un carrer de la perifèria de la ciutat. La soledat, la repressió o la por a ser exclòs d’aquesta microsocietat que és el seu carrer assolen uns personatges que no es veuen capaços d’avançar, perquè es consideren diferents o perquè el pes que duen és massa feixuc per anar més enllà. Les històries que ens narren estan fetes de petits detalls i construeixen uns relats intimistes que apel·len a la part emocional i psicològica de cada un d’ells. Un joc de miralls on els contes s’entrellacen i cada personatge es pot desconstruir i tornar a explorar diverses vegades i des de diferents punts de vista.

“Instants d’intempèrie” és una història d’històries. La fredor de la gran ciutat és el marc que delimita uns personatges marcats per un fet passat que aflora en el present. Les seves vides es van entreteixint fins a mostrar un conjunt ben divers de foscors humanes. L’estil precís i àgil de l’autora abraça les veus íntimes i els tocs generals de denúncia, una fusió que manté hàbilment de principi a fi i que planteja la supervivència com una fletxa que travessa els set relats i els uneix en un recull punyent, intens i acurat. La Lali viu al carrer, la Sheila fa anys, l’Anna aprèn a escriure, l’Ari va en bici, la Gemma va a teràpia, la Nassoumi treballa de cambrera, la Cruz està a l’hospital. Instants d’intempèrie recull el testimoni d’uns personatges anònims que, aparentment, tenen una vida rutinària dins del món en què cada una d’elles viu. Set desconegudes amb tres aspectes en comú: són dones, viuen a Barcelona i pateixen violència. Cada història posa a prova les protagonistes, que hauran de crear estratègies per fugir, adaptar-se o sobreposar-se al seu passat, al seu present i a la intempèrie emocional en la qual es troben com a repercussió d’aquesta violència.

Montse Milan Moliné (Lleida, 1982) és escriptora i mestra. S’ha format a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i al Laboratori de Lletres, on exerceix com a professora de novel·la. Des del 2018, col·labora a la revista La Borrufa amb microrelats, poesia visual i ressenyes literàries. A més, forma part de la junta de l’Associació Llibre del Pirineu. Ha participat en diversos premis literaris i alguns dels seus relats han estat guardonats i recollits en diferents antologies. L’any 2022 publica el primer llibre, “Als afores” (Voliana Edicions), ambientat a la Lleida de la postguerra.

L’escriptora i periodista Gemma Pasqual Escrivà presentarà el seu llibre “Torturades” (editorial Comanegra) en un acte per fer justícia a les vint-i-dues dones testimonis del terror a la comissaria de Via Laietana entre el 1941 i el 2019.

“Torturades” és una crònica periodística que posa els pèls de punta. Un llibre per fer justícia i per no oblidar. La història de la comissaria de Via Laietana és fosca i opaca. Una història marcada per la por, el silenci i la impunitat. Però avui la por queda enrere, el silenci comença a trencar-se i la impunitat es combat. Perquè és ara o mai: ni por, ni silenci ni impunitat. Al llarg dels anys i fins al dia d’avui, una gran quantitat d’acusacions de tortura i violència policial planen sobre l’edifici deixant-hi una ombra espessa, i aquest llibre mira d’aclarir-la gràcies a la veu de les dones. Elles ens expliquen el que hi van viure; les seqüeles físiques i emocionals d’aquell tràngol i quina relació tenen amb el record. Són relats de dignitat i justícia. Testimonis contra l’oblit que trenen una crònica corprenedora del que no hauria d’haver passat mai.

Gemma Pasqual Escrivà (Almoines, València, 1967) és escriptora i periodista. Ha escrit una gran quantitat d’obres adreçades a infants amb èxits rotunds. Col·labora en diferents institucions i associacions de l’àmbit de la nostra llengua i cultura. També ho fa en diferents publicacions especialitzades en literatura. A Comanegra va publicar la seva primera obra per a adults, “Viure perillosament”, que va quedar finalista del Premi Llibreter 2020.