Presentació de “L’estaca. Crònica d’una cançó sense fronteres” amb Joaquim Vilarnau
El periodista i escriptor Joaquim Vilarnau p, acompanyat de l’editor Jordi Novell i del músic Xavier Baró, presentaran el llibre “L’estaca. Crònica d’una cançó sense fronteres”, la primera publicació del segell editorial d’Enderrock.
“L’estaca. Crònica d’una cançó sense fronteres” explica la història d’una cançó que ha traspassat el nostre país, i que ha esdevingut una cançó de lluita des de Polònia fins a Tunísia, passant per Xile i Rússia. El llibre també documenta prop de 500 versions publicades en més de 40 llengües. La cançó de “L’estaca” es va donar a conèixer en un EP de quatre cançons editat l’any 1968. Era l’última de la cara B, un lloc que no li augurava una gran promoció. Tot i això, des del desembre de l’any següent va ser sistemàticament censurada. I va ser, precisament entre prohibicions, que “L’estaca” va créixer i es va convertir en himne. Primer contra el franquisme i després, fent un salt internacional, contra qualsevol tipus d’opressió. Va ser protagonista en l’ascens del sindicat Solidaritat a Polònia, i se segueix cantant a molts països, sempre en contextos de combat democràtic. Per això l’han fet seva a les lluites de Belarús, Occitània, País Basc, Tunísia… La cançó de Lluís Llach s’ha assentat com un referent internacional cultural ineludible quan fem un repàs de les cançons de lluita. S’han enregistrat i publicat més de 400 versions en pràcticament tots els estils musicals i s’ha traduït a més de 40 idiomes diferents. La seva vigència queda fora de dubte, ja que la immensa majoria d’enregistraments de “L’estaca” són del segle XXI i cada any n’apareixen uns quants més. Joaquim Vilarnau ha escrit un apassionant relat que aprofundeix en la història de “L’estaca” a Catalunya, però també i sobretot, la seva aventura internacional. El llibre dona a conèixer qui i per què la canta o l’ha cantat, què pensen de la cançó els seus intèrprets i quin significat té per a ells. La història d’una cançó sense fronteres que encara sonarà mentre hi hagi estaques per tombar.
Joaquim Vilarnau Dalmau (Manresa, 1966) és periodista i escriptor. Especialitzat en temes culturals i, sobretot en els relacionats amb la música feta als Països Catalans. Ha col·laborat als diaris Avui i El Punt, al setmanari El Temps, i a les revistes Cavall Fort, Rockcol·lecció, Folc, Sons de la Mediterrània, Rock&Clàssic i, especialment, Enderrock, de la qual en va ser director de redacció i on encara escriu habitualment. Ha escrit biografies de Carles Sabater, Brams, Antònia Font i Pep Sala, a més dels llibres Trencant el silenci. Els recitals de la Transició (Mina, 2006), 50 anys de Cançó. Els Setze Jutges, Raimon i els seus contemporanis (Cossetània/Enderrock, 2009) i Terra i cultura. Premi Miquel Martí i Pol (Cossetània/Enderrock, 2010, 2011 i 2012) (amb Helena Morén Alegret). És autor dels textos dels 19 llibres-CD que van formar el col·leccionable La Nova Cançó (Ara Llibres/Picap) que es van distribuir amb el diari Avui. A més és el director de 13 dels volums. Igualment ha dirigit el col·leccionable El rock català (Ara Llibres/Picap) (12 llibres-CD). Ha estat també el coordinador del disc Si véns amb mi. Homenatge a Lluís Llach (Picap, 2006).
