Conversa sobre “Dona. Paraula. Territori. Qui diu el país?” entre Imma Monsó i Mercè Ibarz

Sota el títol “Aquesta nit he somiat que tornava a Lleida” a manera de premonició onírica, les escriptores Mercè Ibarz i Imma Monsó mantindran una conversa literària moderada per la periodista Carlota Rubio, en el marc del cicle “Dona. Paraula. Territori. Qui pensa el país?” que organitza Twist Editors.

Es tracta d’un cicle de diàlegs entre escriptores catalanes que té lloc arreu de Catalunya i que giren al voltant de la presència del paisatge (en el seu sentit més ampli: els llocs, els antecedents, els habitants, el lèxic, etc.) en l’obra de cadascuna d’elles. Pensem que la reflexió personal i col·lectiva que en sorgirà serà d’allò més pertinent per a la nostra cultura.

Mercè Ibarz (Saidí, 1954) és narradora, periodista cultural i assagista. El 2020 va aplegar a Tríptic de la terra la crònica La terra retirada (1993), traduïda al castellà, la novel·la La palmera de blat (1995), traduïda al francès, i la inèdita i inclassificable Labor inacabada, en un volum d’imminent publicació en castellà. Autora dels reculls de contes A la ciutat en obres i Febre de carrer, que conformen el volum Contes urbans; les novel·les No parlis de mi quan me’n vagi i Vine com estàs; l’assaig L’amic de la Finca Roja, estudis i exposicions sobre Luis Buñuel, compilacions de textos crítics de Maria-Mercè Marçal i de contes d’Anna Murià. La seva obra ha rebut alguns premis. Curadora de l’exposició L’altra Rodoreda. Pintures & collages, coautora de Rodoreda Paisatges i autora de nombrosos textos més sobre l’autora des de 1991. El 2022 va publicar un esplèndid Retrat de Mercè Rodoreda. Articulista a VilaWeb i El País.

Imma Monsó (Lleida, 1959) és autora de vuit novel·les, tres reculls de contes, un parell de llibres per a joves i una crònica. Ha guanyat els premis Prudenci Bertrana i Cavall Verd per Com unes vacances (1998); Ciutat de Barcelona per Millor que no m’ho expliquis (2003); Salambó, Maria Àngels Anglada, Terenci Moix i Scrivere Per Amore per Un home de paraula (2006), i Ramon Llull per La dona veloç (2012). L’any 2013 va obtenir el Premi Nacional de Cultura. La seva obra ha estat traduïda al francès, l’anglès i l’italià, entre altres llengües. Col·labora habitualment a La Vanguardia.