Presentació de “El somni de la subversió” amb Vicenç Altaió
El “traficant d’idees” Vicenç Altaió ens explicarà part de les seves memòries amb motiu de la presentació de “El somni de la subversió” (Galàxia Gutenberg), a cavall entre l’assaig històric i l’autobiografia.
“El somni de la subversió” narra amb prosa clara, aguda i plena de facècies incisives, la transició política i l’esclat cultural i artístic de la Barcelona dels anys setanta i vuitanta del segle XX. Són les memòries d’una generació i d’un país que interpel·len el present amb unes reflexions crepusculars, estoiques, plenes de benvolença, saviesa i combat per part d’un dels seus protagonistes més actius.
El que aparentment és un relat biogràfic es converteix en una obra literària i política que s’inicia amb el pas d’una societat rural i industrial, durant la dictadura del nacionalcatolicisme, a la pretesa societat moderna i del coneixement. Tot seguit, en plena revolta política, el poeta participa de la revolta poètica dels setanta i s’enllaça amb els poetes que el precedeixen: J. V. Foix, Brossa, Vinyoli i Palau i Fabre, entre altres. Afillant-se a l’esperit d’avantguarda i al catalanisme polític i cultural, Vicenç Altaió viu i descriu els primers experiments postmoderns i la vinculació a artistes naixents: Perejaume, Uclés, Barceló, Amat, entre molts més. Als primers anys vuitanta, el traficant d’idees eixampla un projecte estètic cultural europeu des d’espais experimentals i des de les primeres plataformes institucionals democràtiques, tothora que proposa una poètica de les arts radical i progressista. El xoc amb una cultura política conservadora es començà a manifestar amb el model monolingüe i historicista, per una banda, i el pretès cosmopolitisme substitutori, per l’altra. El 1985 s’acaba un cicle iniciat el 1971 i que tindrà continuïtat amb un pròxim llibre de memòries.
Vicenç Altaió (Santa Perpètua, Barcelona, 1954) és assagista, investigador cultural, poeta, crític d’art, curador d’exposicions literàries, científiques i artístiques, traductor teatral, editor de revistes d’avantguarda, articulista d’opinió, agitador cultural i traficant d’idees. Ha dirigit el centre KRTU (Cultura, Recerca, Tecnologia, Universals) i Arts Santa Mònica. A hores d’ara, presideix la Fundació Joan Brossa. A l’aguait de les oscil·lacions estètiques de l’avantguardisme en les lletres i les arts, i de les cabdals aportacions en el pensament crític i en les ciències, ha anat construint una obra literària i assagista ben personal, alhora que s’ha significat per engegar diverses iniciatives editorials de caràcter innovador i exposicions d’art de vocació interdisciplinària. Entre els seus darrers llibres: El radar americà. Arquitectura, art, comunicació visual i Guerra Freda (Galàxia Gutenberg, 2024).
