Presentació del llibre “Hubo un jardín” de Valeria Correa Fiz
L’escriptora argentina Valeria Correa Fiz presentarà el seu darrer llibre de relats titulat “Hubo un jardín” (Páginas de Espuma).
A “Hubo un jardín” hi trobarem set contes escrits de manera magistral que exploren diferents moments de la vida dels seus personatges. En aquests relats breus, l’escenari del jardí és un espai racional d’ordre i cures on la natura és dirigida i l’atzar, abolit. Queden la selva fosca o el desert inhabitable. La natura, la propia dels personatges que habiten les pàgines o la de l’exterior, es desborda: un escorxador sota un diluvi, un hivernacle d’Eiffel en la pampa, un departament al costat d’un cementiri, un hotel de propietaris filonazis, un bar que va ser posada d’un patriota anticolonialista, el Parc del Retir de Madrid o el d’Espanya enfront del riu Paraná. El jardí també es pot entendre com el Jardí del Edén que simbolitza la possibilitat perduda de beatitud i un estat de perfecció al qual es tracta de tornar perquè on va haver-hi un jardí queda la interrogació. Per què abandonem aquesta acció racional i ordenadora que habilita la vida pacífica? Quines forces fosques, desitjos i violències ens desborden i impulsen a perdre aquest espai civilitzat? El jardí del qual vam ser expulsats o del qual decidim exiliar-nos és un paradís perdut o un a mitjà construir que mai va acabar d’aixecar-se?
Valeria Correa Fiz va néixer i va créixer en Rosario, a l’Argentina, i actualment viu a Madrid. És autora del llibre de relats “La condición animal” (Páginas de Espuma, 2016), que va ser seleccionat per a l’IV Premi Hispanoamericà de Conte «Gabriel García Márquez» i el Premi Setenil 2017, i dels poemaris “El álbum oscuro”, distingit com a finalista de l’I Premi de Poesia Manuel del Cabral (2016), “El invierno a deshores” (2017), mereixedor de l’XI Premi Internacional de Poesia Claudio Rodríguez, “Museo de pérdidas” (2020) i “Así el deseo” (plaquette, 2021). Alguns dels seus relats i poemes han estat recollits en diverses antologies i traduïts a l’anglès, l’italià, l’hebreu i el romanès.