Presentació de la poesia de Kavafis amb el traductor Eusebi Ayensa
El traductor i filòleg clàssic Eusebi Ayensa conversarà amb les professores de grec Laura Dejuan i Neus Cabré sobre la poesia de Konstandinos P. Kavafis (editorial Flaneur). A més, podreu gaudir del recital d’alguns dels poemes de l’autor a càrrec dels rapsodes Jordi Vilalta i Alba Reñé.
Konstandinos P. Kavafis (Alexandria, 1863-1933) és el màxim representant del renaixement de la literatura grega moderna. Fill d’una família de passat benestant, però de present arruïnat, va passar la infantesa a Anglaterra, on probablement va aprendre a adoptar el distanciament irònic tan característic de la seva poesia. Com tants altres grans escriptors de l’època, durant molts anys es va debatre entre una feina de caràcter burocràtic i la passió per l’escriptura. Ara bé, per damunt de tot, l’obra de Kavafis no s’entén sense la seva ciutat d’Alexandria i l’homosexualitat de l’autor, dos aspectes que impregnen una poesia que transmet nostàlgia i desig eròtic, i on conflueix la realitat del passat, recreada i rescatada mitjançant la paraula. En els versos de Kavafis no hi trobem una història, sinó un breu llampec, potser una anècdota, de vegades condensats en una hora o un dia, que es constitueixen en un instant absolut i que val per a tots els moments possibles. El poeta es fixa en el que desapareix, en la sensació breu, en els gestos oblidats. És damunt d’aquests instants que hem de construir la nostra vida.
Eusebi Ayensa (Figueres, 1967) és llicenciat en filologia clàssica, doctor en filologia romànica i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Ha estat director de l’Institut Cervantes d’Atenes i Frankfurt. Actualment, es dedica a la docència i a la recerca. En relació amb la llengua i literatura gregues, ha traduït al català una antologia de balades populars, Kavafis, Seferis, Ritsos i Prevelakis. Ha editat en quatre volums del “Epistolari grec (1881-1936)” d’Antoni Rubió i Lluch, autèntic introductor de la literatura neogrega a la nostra terra. L’any 2011 va guanyar el 28 premi d’assaig Josep Vallverdú amb el llibre “D’una nova llum: Carles Riba i la literatura grega moderna”. Estudiós també de la presència almogàver a la Mediterrània oriental, ha publicat “Els catalans a Grècia: castells i torres a la terra dels déus”.
