Presentació del llibre “Heretar Mauthausen” de Joan Tarragó i Llibert Tarragó

Presentació del llibre “Heretar Mauthausen” (Pagès editors), que comptarà amb la participació de la sociòloga Mariona Lladonosa, el biòleg, escriptor i polític Pau Juvillà i l’editora Eulàlia Pagès, en conversa amb l’autor Llibert Tarragó.

“Heretar Mauthausen” és un llibre a dos veus: un diàleg entre un pare i un fill en la distància del temps. Llibert és fill del deportat Joan Tarragó, qui va poder tornar de Mauthausen, però a l’exili de França. D’aquí el nom del Llibert, símbol de la llibertat recuperada. El pare va demanar al fill que escrigués les seves memòries. Però com que el fill encara era jove i dubtava, Joan Tarragó va escriure ell mateix les seves memòries del camp de Mauthausen, la seva reclusió de quatre anys i quatre mesos en convivència amb la mort. Més de quaranta anys després el fill, en Llibert, s’afegeix al pare amb la seva sensibilitat per donar forma als records del seu pare.

Joan Tarragó Balcells (1914-1979). Nascut a El Vilosell (Garrigues), vivia a Tarragona quan va esclatar la guerra civil. Membre del PSUC, va assumir diverses responsabilitats en l’exèrcit republicà i va participar, entre altres fets, a la primera batalla de Belchite. Després de la retirada, l’Estat francès el va tancar al camp de Septfonts (1939). Tot continuant la lluita contra el feixisme, va ingressar a les forces armades franceses. Presoner dels alemanys el 1940, va ser deportat a Mauthausen (1941-1945), on va tenir un paper destacat en la resistència republicana. Va idear i fundar una biblioteca clandestina dins del camp. Exiliat a França, on va tenir dos fills, va morir el 1979 als 65 anys. En record seu, el poble d’El Vilosell va inaugurar, el 2018, una biblioteca anomenada La Clandestina.

Llibert Tarragó Esteve (1947). Fill de Joan Tarragó i Rosa Esteve, nascut a França (Brive-la-Gaillarde), va ser periodista en diversos mitjans com Le Monde o L’Équipe, cap de premsa dels Jocs Olímpics d’Hivern 92 i empresari en el món de la comunicació. És autor en francès de Barcelona íntima i cultural, El puzle català i El document de Prats. Va fundar, a Paris, l’editorial Tinta blava, dedicada a la traducció de literatura catalana i, també va fundar el «Triangle bleu – Documents et Archives des républicains espagnols déportés de France». Es defineix com «fill de l’Exili, certament francès i, sense dubte, català».