Tina Vallès, en conversa amb Anna Sàez, presenta El senyor Palomar a Barcelona

Tina Vallès dona una nova vida al personatge d’Italo Calvino i ens endinsa en els secrets que ens amaga la realitat. Un matí d’agost de 2019, el senyor Palomar aterra a Barcelona per instal·lar-s’hi amb la dona i la filla. I és des d’aquí que el seguirem durant tot un any, mentre es dedica a caminar per una ciutat que mira i estudia, i on es deixa travessar per tot el que veu.El Palomar de Tina Vallès està convençut que les coses més properes contenen una espurna capaç d’activar la nostra atenció. No sabem del cert d’on ve ni cap a on va, però les seves passejades, de Sant Antoni al pont de Vallcarca, de Montjuïc a un zoo sense en Floquet de Neu, de la plaça Letamendi al terrat de casa, li permeten apamar els detalls minúsculs d’allò que ens envolta i que sovint no veiem, i transformar-los en literatura.Traslladat a Barcelona, Palomar és i no és el d’Italo Calvino. Com explica l’autora a l’epíleg, «aquest llibre surt d’un no», de la negativa a acceptar la mort del personatge. En un terreny limítrof entre el relat i la meditació del flâneur, El senyor Palomar a Barcelona és el retrat d’un Palomar que funciona com a canal per endinsar-nos en els secrets que la realitat juga a amagar-nos. Palomar –i per extensió la mateixa Vallès– podria ser, de fet, un ull; un ull atent, filosòfic, que ens recorda que tot objecte en el món és una clau mestra per entrar a l’univers, on tot està connectat.       

Tina Vallès (Barcelona, 1976). Filòloga, de formació. Escriptora, traductora i correctora, de professió. És autora dels reculls de contes L’aeroplà del Raval (2006), Un altre got d’absenta (2012) i El parèntesi més llarg (2013; Premi Mercè Rodoreda 2012; traduït al castellà), i de les novel·les Maic (2011) i La memòria de l’arbre (2017; premi Anagrama Llibres de novel·la 2017 i premi M. Àngels Anglada 2018; traduït al castellà i a l’italià, i properament al portuguès, gallec, turc i francès). També escriu per al públic més petit i exigent: Bocabava (2016; traduït al castellà i al portuguès), Totes les pors (2016); La marieta sense taques (2017), Crec (2017; traduït al castellà) i Erra (2018; traduït al castellà). És coeditora del portal Paper de vidre amb Guillem Miralles.