Tertúlies fatals – “La llamada”, de Leila Guerriero
A “La llamada” (Anagrama) de Leila Guerriero hi trobareu una història real, plena d’arestes i ombres, sobre la condició humana.
A finals dels seixanta, amb tretze anys, l’argentina Silvia Labayru era una adolescent tímida, lectora, amant dels animals, entusiasta de John F. Kennedy, filla d’una família de militars que incloïa al seu pare, membre de la Força Aèria i pilot civil. A aquesta edat va ingressar al Col·legi Nacional Buenos Aires, una institució pública de gran prestigi, on va entrar en contacte amb agrupacions estudiantils d’esquerra i es va transformar en una militant aguerrida. Al març de 1976 es va produir a l’Argentina un cop d’estat que va donar principi a una dictadura militar. Llavors, embarassada de cinc mesos i amb vint anys, Labayru integrava el sector d’Intel·ligència de l’organització Montoneros, un grup armat d’extracció peronista. El 29 de desembre de 1976 va ser segrestada per militars i traslladada a la ESMA, l’Escola de Mecànica de l’Armada, on funcionava un centre de detenció clandestí en el qual es va torturar i va assassinar a milers de persones. Allí va tenir a la seva filla que, una setmana més tard, va ser lliurada als avis paterns. A la ESMA, Labayru va ser torturada, obligada a fer treball esclau, violada reiteradament per un oficial i forçada a representar el paper de germana d’Alfredo Astiz, un membre de l’Armada que s’havia infiltrat en l’organització Madres de Plaza de Mayo, un operatiu que va acabar amb tres Mares i dues monges franceses desaparegudes. La van alliberar al juny de 1978 i a l’avió rumb a Madrid, al costat de la seva filla d’un any i mig, va pensar: «S’ha acabat l’infern». Però l’infern no havia acabat. Els argentins a l’exili la van repudiar, acusant-la de traïdora arran de la desaparició de les Mares. Abominada pels qui havien estat els seus companys de militància, recolzada per uns pocs amics fidels exiliats a Europa, va fer una vida. Fins que l’any 2018 la va contactar des de Buenos Aires un home que havia estat la seva parella als anys setanta i, en una seqüència en la qual s’entreteixeixen manipulacions familiars que van torçar el destí, va començar a lligar-se una història que continua fins avui.
La periodista Leila Guerriero va començar a entrevistar-la l’any 2021, mentre s’esperava la sentència del primer judici per crims de violència sexual comeses contra dones segrestades durant la dictadura, en el qual Labayru era denunciant. Al llarg de gairebé dos anys, va parlar amb els seus amics, les seves exparelles, la seva parella actual, els seus fills i els seus companys de captivitat i de militància. El resultat és el retrat d’una dona amb una història complexa en la qual s’amalgamen l’amor, el sexe, la violència, l’humor, els fills, els pares, la infidelitat, la política, els amics, les mudances, i en la qual sobrevola una trucada telefònica que, realitzada des de la ESMA el 14 de març de 1977, li va salvar la vida.
Condueix: Chari Rodríguez
