Presentació

L’escriptor i traductor Joan-Lluís Lluís presenta el seu retorn a la faula moderna com només les sap escriure ell, amb la seva novel·la curta “Una cançó de pluja” (Club editor).

La protagonista d’”Una cançó de pluja” es diu Ella-Calla i és l’única de nou orangutans que aconsegueix fugir del vaixell on els han empresonat. Així comença un periple per tornar al seu bosc nadiu a l’illa de Borneo. L’acompanyen els records dels companys d’espècie, fantasmes bondadosos. I entre la llum elèctrica dels pobles i la remor de les màquines, és una mitologia ancestral que es desplega sota els auspicis de dues divinitats: la Mare-Tota i la Mare-Gelosa, que van crear l’una els animals, l’altra els humans… Fins que, al cor de la selva, el viatge d’Ella-Calla topa amb l’horror.

Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 29 de juny del 1963) és un novel·lista, poeta, traductor, assagista i columnista català que ha rebut diversos premis literaris, en particular el premi Sant Jordi per “Jo sóc aquell que va matar Franco” i el Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any per “Junil a les terres dels bàrbars”. Té obres traduïdes en basc, castellà, francès i txec. També ha escrit textos de cançons, sobretot per al grup Blues de Picolat, però també per al Casellas Sextet Folk, Sol i Serena i Joanjo Bosk. I és coautor, juntament amb Pascal Comelade del ‘Manifest revulsista nord-català’.

L’escriptora Pepa Aguar conversarà amb la Teresa Ibars i la Montse Macià sobre l’amor i la pèrdua amb motiu de la presentació de la seva novel·la “Un grapat de silencis” (Edicions 62).

“Un grapat de silencis” està protagonitzada per Llorenç, un xef en un restaurant prop de València, qui semblaria un home qualsevol si no fos que és tan reservat. Com si els seus silencis amaguessin una pena fonda. I, certament, l’amaguen: d’adolescent va viure un amor absolut amb l’Alfonsina; la seva estimada, però, va morir en circumstàncies tràgiques. Des d’aleshores, ha estat incapaç de tornar a estimar com llavors. Fins ara… Un vespre, fa uns mesos, va conèixer la Llúcia i ja no ha pogut treure-se-la del cap. És amor, com aquell que va sentir fa anys? Una novel·la sobre els vincles emocionals i les oportunitats perdudes.

Pepa Aguar (València, 1964) va créixer a Benetússer fins que va marxar a Barcelona als divuit anys. Estudià Ciències de la Informació, Ciències Polítiques i es doctorà en Ciència Política en la Universitat Autònoma de Barcelona. És professora d’Habilitats Comunicatives i coordinadora d’un Màster a la UAB. Ha combinat la seva passió per la literatura amb col·laboracions periodístiques i d’assessoria en comunicació per a entitats públiques i privades. Amb la seva novel·la El que em queda de tu va guanyar el premi Joanot Martorell l’any 2020.

L’escriptora Raquel Gámez-Serrano conversarà amb la Montse Sanjuan amb motiu de la presentació del seu llibre “Alguns callen, altres maten” (Pagès editors), una novel·la negra ambientada de nou en l’àmbit rural i amb un fort pes de denúncia social.

 “Alguns callen, altres maten” és una novel·la de gènere criminal original, ambientada en un poble singular de muntanya on els protagonistes, una dona assetjada i un capellà, compartiran secrets i sospites en una Setmana Santa que acabarà en crims: una mort i una desaparició. Una llegenda carregada d’enigmes i un secret amagat que cal purgar. Una trama construïda amb audàcia on res sembla el que és, uns personatges memorables, valents i commovedors; i, un ritme intens, on trobarem també reflexions sobre els prejudicis, la solitud, la sexualitat, els abusos institucionals, el celibat, la migració i l’empoderament de la dona, a més d’algunes misèries humanes de la nostra societat.

En una urbanització d’un llogarret singular, la Jo intenta reconvertir casa seva en un hostal abans que exhaureixi la prestació de l’atur. Mentrestant, el pare Francesc, el capellà de la parròquia de Can Rectoret, es disposa a celebrar els actes sacramentals. Un assetjament sobtat, el comportament estrany d’una família i l’assassinat d’un veí, faran que els camins de la dona i el capellà s’entrecreuin i tots dos lluitin per salvar les seves vides. L’entranyable parella de policies locals, el caporal Vilagut i l’agent Clot, duran a terme la investigació dels fets sense saber que resoldran un dels secrets més ben guardats de la comunitat.

Raquel Gámez-Serrano (Barcelona) viu a Creixell, Tarragona. És graduada en Educació Social a la Universitat Oberta de Catalunya. Ha publicat, entre altres llibres, A la seva pell (2016), novel·la finalista del Premi Tuber Melanosporum del Festival Morella Negra com la Trufa, l’assaig Els CIE o la il·legalitat institucional (2017), No diguis res (2018), Premi València Negra i traduïda al castellà, Malabèstia (2022), XXXI Premi de novel·la Ferran Canyameres, i el recull de contes La balada del gos (2024). També ha participat en diferents antologies de relats com Barcelona. Viatge a la perifèria criminal (2017), Delinqüents (2020), La cervesa de la Highsmith (2020) o Un gintònic amb na Lònia Guiu (2023). Des de l’any 2022, és la directora del festival CREIXELL.CRIMS.

Antoni Gelonch presenta el seu nou assaig reflexió “Encara ets de Missa?” (Albada editorial) L’autor Joan Rosàs presenta la seva novel·la “Paret mestra. Recreació a la cuina vella” (L’Avenç) en una conversa amb Albert Velasco, que ens portarà a través d’una arquitectura i una història particulars, conformant un diàleg sobre com s’habiten les cases i els pobles de generació en generació.

 A “Paret mestra. Recreació a la cuina vella”, unes reformes a la casa pairal són el punt de partida d’aquesta narració. Les capes de pintura, a mesura que salten, aniran revelant un fris de records i faran aflorar totes les vides que ha contingut la cuina vella. En el transcurs d’un dia, l’autor ressegueix totes les èpoques, explorant en detall la masia i alguns aspectes de la seva humil anatomia, però també aprofundint en trets i tradicions que acompanyen la vida rural. I aquest descabdellament natural del temps, el porta a reflexions que van més enllà d’ell i de les persones concretes que han habitat la casa. L’autor connecta un costumari particular i una mitologia pròpia, amb una cosmovisió. Tot el que fa, en definitiva, que un poble sigui més que una suma de persones. Perquè on hi ha una casa, tot comença.

Joan Rosàs (Badalona, 1953) és pedagog i medievalista. El 1971 es va integrar al Grup de treball de masies de Badalona, iniciant una tasca que ha mantingut fins ara, en favor de les masies patrimonials. Després d’un breu període com a director del museu de la seva ciutat, l’any 1981 va entrar a formar part del Servei de Museus de la Generalitat, des d’on va treballar quatre dècades en favor dels museus del país. Ha dut a terme una intensa activitat com a conferenciant sobre temes d’història i de museologia i ha publicat articles i llibres, alguns en col·laboració i d’altres individualment.

Antoni Gelonch presenta el seu nou assaig reflexiu “Encara ets de Missa?” (Albada editorial), on aborda la qüestió litúrgica i religiosa en els temps actuals.

 “Encara ets de Missa?” vol donar resposta als qui llancen aquest pregunta; força i arguments als qui dubten; i confirmació als qui comparteixen una resposta afirmativa. Fugint de la beneiteria i dels camins trillats, i endinsant-se en els ravals que porten a l’autor a la seu “sí, soc seguidor dels Manaments de Déu i de l’Església”; l’autor expressa allò en el que creu i que li fa bé. Gelonch anuncia que “m’agradaria ser un bon, senzill i fidel transmissor, sempre, però amb una mica d’humor i de distància, que de transcendies n’anem sobrats. I no només en el camp de la religió!”.

Antoni Gelonch (Lleida, 1956). Va fer els estudis de Dret i de Farmàcia a la Universitat de Barcelona, i també ha seguit cursos a les universitats de Navarra, Grenoble i de Harvard. Ha treballat com a farmacèutic a l’Hospital de Sant Pau, i també a l’Administració pública i en empreses multinacionals. Per motius professionals, ha viscut a Boston i a París. Apassionat de l’art i de la reflexió sobre el fet artístic, és membre de diversos Patronats de Fundacions, museus i entitats, president de la Fundació Horitzons 2050; i, director de la Col·lecció Gelonch Viladegut, especialitzada en gravats. És acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, president dels Cercles del MUHBA i del Museu Frederic Marès de Barcelona, Creu de Sant Jordi l’any 2023 i Medalla d’Or al Mèrit Cultural de la Ciutat de Lleida el mateix any. Col·laborador a la premsa escrita, i en programes de ràdio i televisió d’abast local i nacional, ha publicat 18 llibres d’assaig sobre història, art i història de l’art. És autor de diverses obres, entre les quals destaquen Luter, Mirar Rembrandt, Napoleó i la sèrie 100 dones, 100 inspiracions creatives, 100 dones catalanes, i 100 pioneres catalanes.

La guanyadora del Premi Sant Jordi 2022 Gemma Ruiz pel llibre “Les nostres mares” conversarà amb Carme Vidal Huguet amb motiu de la presentació de la seva novel·la “Una dona de la teva edat” (Proa).

“Una dona de la teva edat” és una novel·la sobre el foc que s’encén a dins de cada dona justament quan tothom els ordena apagar-se i esborrar-se del mapa, amb una protagonista que fa de la menopausa la millor rebel·lió per, finalment, abraçar l’alegria de viure sense demanar perdó. Aquesta protagonista hi ha un dia que diu “fins aquí”. Després de mitja vida emmotllant-se al patró que tocava —esposa exemplar, mare abnegada, les il·lusions al calaix—, decideix que la segona meitat la viurà de manera diametralment oposada. Mai no és fàcil nedar contra corrent, però ella decideix fer-ho igualment: marxa de casa, els fills li giren la cara, repesca la vocació d’escultora que li havien estroncat, i per acabar-ho d’adobar, la conviden a la Biennal d’Art de Venècia. Què li pot esperar, a algú com ella, a la ciutat més tòpicament romàntica del món?

Gemma Ruiz Palà (Sabadell, 1975) és periodista i escriptora. Des dels vint-i-un anys treballa als Serveis Informatius de Televisió de Catalunya, pràcticament sempre com a cronista cultural dels Telenotícies i ara com a redactora en cap. El 2016 va publicar Argelagues, que va esdevenir un fenomen literari. Quatre anys més tard, la novel·la Ca la Wenling va consolidar-la entre els lectors. Amb Les nostres mares ha rebut el 62è premi Sant Jordi de novel·la. La seva obra ha estat traduïda a l’anglès, el castellà, el francès i l’italià.