Presentació

La filòsofa, escriptora i gestora cultura Bego Arretxe Irigoien ens parlarà sobre com reviure amb la memòria el relat d’una vida desenfrenada amb motiu de la presentació de la seva primera novel·la “No creas una palabra” (Catedral).

“No creas una palabra” és una novel·la sobre les lleialtats, les ferides, la memòria i l’amor, però també és el relat d’una ciutat silenciada per aquells que es van apropiar del somni olímpic.

El dia en què li van encarregar escriure una biografia del cantant de Thin Lizzy, banda sonora de la seva joventut, Marta va saber que li tocaria enfrontar-se als calius d’un passat que encara fumejaven. La vida de Phil Lynott anava a retornar-la a aquella Marta de vint anys que estudiava en la universitat, que vivia sola i que descobria amb els seus inseparables amics Happy i Pipe la Barcelona que va escapar del somni olímpic, la Barcelona més insubmisa i radical, la de la violència deslligada als carrers i la que va quedar devastada per l’heroïna i la sida. Però la vida de Phil Lynott també anava a retornar a Marta a la seva història amb Manu, als seus dies amb ell i a la seva mort.

Bego Arretxe Irigoien (Barcelona,1968) és llicenciada en filosofia i té estudis de postgrau en gestió cultural, cooperació internacional, drets humans i construcció de pau. Va viure vuit anys a Mèxic, on va treballar en el Centre de Drets Humans Fra Bartolomé de Las Casas i a la Universitat Veracruzana. Ha participat en els llibres col·lectius ‘La presó i el seu afrontament personal i col·lectiu (Col·lectiu Ik’ i Munduko Medikoak, Chiapas, Mèxic. 2004) i Bordando pensamientos (Universitat Veracruzana, Xalapa, Mèxic. 2013). Actualment viu a Cunit, ha impartit classes durant tres anys a l’Escola d’Escriptura Campus Lolita i és consultora i formadora per a organitzacions europees i d’Amèrica Llatina. “No creas una palabra” és la seva primera novel·la.

L’escriptora guanyadora del Premi Proa de Novel·la 2024, Eva Comas-Arnal, conversarà amb Anna Sàez sobre l’obra guardonada “Mercè i Joan” (Proa), un relat sobre la polèmica història d’amor de Mercè Rodoreda i Armand Obiols.

A “Mercè i Joan” se’ns presenten dos protagonistes: una novel·lista de trenta anys, vital i amb ganes de menjar-se el món; i, un articulista extremament culte i mordaç. I un escenari que s’obre com un parèntesi entre dues guerres: els jardins del Château de Roissy-en-Brie, on coincideixen escriptors i intel·lectuals que fugen el 1939, com Joan Oliver, Anna Murià, Francesc Trabal, Pere Calders… Tots els elements semblen disposar-se perquè neixi un dels amors més polèmics, fascinants i tempestuosos de la història literària del país. Mercè Rodoreda i Armand Obiols es transformen en aquestes pàgines en la Mercè i en Joan —així és com es deien l’un a l’altre—. La seva relació, profunda i empeltada d’amor a la literatura, va ser tan forta que els va allunyar de les seves pròpies famílies i de molts dels seus amics. A cavall de París, Bordeus i Llemotges, la Mercè i en Joan van viure de ple alguns dels episodis més esfereïdors de la història europea del segle XX.

Eva Comas-Arnal (Gavà, 1975) és escriptora, traductora, periodista, filòloga i professora associada a la UAB. Ha publicat dues obres d’investigació sobre Rodoreda: El somni blau (IEC, 2020) i Afinar l’estil (IEC, 2022). És autora del primer i únic pòdcast dedicat exclusivament a l’obra de Mercè Rodoreda, titulat “La Maraldina”. Col·labora regularment a les revistes culturals Serra d’Or i a Mètode. I als programes Més324, El món a RAC1 i La primera pedra.

La Fatal comptarà amb la presència de la il·lustradora, guionista, animadora i realitzadora audiovisual Glàfira Smith que ens parlarà del seu nou còmic “Trufa” (Pagès editors).  

“Trufa” és una història gràfica que parla de vivències personals, però també de tants gossos diferents que ens acompanyen durant un tram de la nostra existència i ocupen un lloc per sempre en les nostres vides. La visió de la Trufa en els tres colors primaris, vermell, groc i blau, l’acosta a la realitat sense filtres, en contrast amb la complexitat humana en blanc i negre. Els gossos no veuen els colors com nosaltres. Tampoc miren el món igual; la seva és una mirada més intensa, empàtica i generosa. I Glàfira Smith la captura meravellosament perquè així és també com ella mira i recrea la realitat amb els seus dibuixos. 

“Trufa” ens explica dues maneres d’estimar: la d’un home madur i la gossa que li regalen. Una història d’amor asimètrica i desigual, però, igualment, una gran història d’amor amb la qual s’entrellacen altres històries que broten i creixen, com la del matrimoni que es fa gran o la de la filla i el pare que sempre fuig dels problemes. A molts fills de la generació que va créixer durant la postguerra ens ha costat entendre uns pares que miraven tossudament cap endavant, potser perquè enrere només hi havia runes i mort. Entre perplexa i divertida, l’autora es mira el seu pare i retrata la seva presència i també les absències. Però ho fa sempre amb amor, i el resultat no pot ser més emocionant i alliberador.

Glàfira Smith va estudiar cinema a Edimburg i després es va traslladar a Barcelona, on va continuar la seva carrera en el món de l’audiovisual com a realitzadora i directora creativa. El 2020, va publicar el seu primer còmic, Secrets de mare, al recull Vinyetari de Norma Editorial. El 2021 va rebre una menció d’honor al premi Ara de còmic amb Camuflatge. El 2022, va guanyar el mateix premi amb la seva història Els homes són llops, una obra que aborda la violència masclista a través de records familiars i dades sobre la violència sexual.

El pianista i compositor Antoni Tolmos ens parlarà del seu nou llibre “Quan dubtes de tu. Autoestima per a artistes” (Pagès editors), un llibre per enamorar-se en 6 sospirs d’un mateix i del projecte personal, artístic i professional que tingui cadascú.

“Quan dubtes de tu” aborda la importància de l’autoconeixement, l’autoestima i la gestió emocional en la vida i en el desenvolupament artístic. Antoni Tolmos, l’autor, reflexiona des de la seva experiència com a músic i mentor, explorant com superar inseguretats i bloquejos creatius.

Proposa eines per a identificar fortaleses, febleses i per a planificar projectes que siguin significatius en la vida d’un artista. També analitza l’impacte de la percepció social i cultural sobre la creativitat i emfatitza la necessitat de viure amb propòsit, integrant l’àmbit personal amb l’artístic.

Cadascun dels sis capítols, als quals l’autor denomina “sospirs”, inclou l’audició d’una obra musical que ell mateix ha compost i interpretat al piano.

Antoni Tolmos (Lleida, 1970) és pianista i comunicador Internacional, Doctor Universitari i mentor artístic. Té 16 CDs publicats com a compositor i 3 llibres sobre rendiment escènic. És TEDx Speaker i ha impartit conferències i concerts en més de 15 països. Actualment, és professor d’Educació Musical, Comunicació audiovisual i Periodisme en la Universitat de Lleida i de Creativitat Musical en la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’escriptora lleidatana Marta Alòs ens parlarà sobre els crims i la culpa amb motiu de la presentació del seu nou llibre “Culpables” (Pagès editors), la tercera entrega de la seva sèrie protagonitzada pel caporal Roure dels Mossos d’Esquadra.

A “Culpables”, tot sembla indicar en un primer moment que l’aparició d’un cadàver es tracta d’un altre cas de suïcidi. Un altre desgraciat que s’havia llençat a les vies del tren. Punt final? Però el final només és el principi d’un dels casos més complicats als quals fins ara s’ha hagut d’enfrontar el caporal Roure. Tres morts amb un denominador comú. L’extirpació d’un òrgan vital. Qui els mata i per què? Un assassí en sèrie? Un col·leccionista sàdic? Una banda de traficants d’òrgans? Lleida, Sant Feliu de Guíxols i Calaf són els escenaris triats per l’assassí. Cor. Fetge. Ronyons. I una marca que els uneix. L’assassí tatua a la pell de les seves víctimes una paraula: CULPABILIS. “Aquell a qui es pot carregar la culpa.” Aquest thriller polièdric i trepidant aconsegueix que el lector es vegi immers en una trama vertiginosa en què res és el que sembla. El dolor i el patiment que ens poden convertir en assassins… o en víctimes.

Marta Alòs López (Lleida, 1960) és escriptora. Ha publicat més d’una quinzena de llibres, amb èxits tan importants com La mà al melic o El dia que vaig oblidar el meu. Ha obtingut diversos premis literaris com el Vent de Port del 2000 per Sol d’hivern; el de Narrativa de dones de Castelló del 2002 per L’ombra de la Forca, o l’Armand Quintana de Narrativa de Calldetenes 2014 per La llengua de les pedres. Després d’Ulls maragda i L’origen del pecat, aquesta és la seva tercera novel·la negra.

La filòloga medievalista, editora i escriptora Antònia Carré-Pons ens presenta la seva darrera novel·la “La gran família” (Club editor), una història al voltant de les relacions entre germans.

“La gran família” segueix el fil de vida de la Rateta i la Sió, dues germanes nascudes en una cansaladeria. Com en una casa de nines, les veiem evolucionar entre el terrat on imaginen històries, la botiga on regnen les matriarques i el soterrani on els homes esquarteren porcs i es xopen els davantals de sang. De la sang que tira, tant si és per fer-ne botifarres com per lligar-te a una manera de veure el món.

Fins que la Rateta aconsegueix trencar amb el que s’esperava d’ella. Entra a la universitat i es converteix en una medievalista de renom. La Sió es queda a la botiga. I quan els fils de vida semblen separar-les sense remei, la sang les trena de nou: la germana petita està a punt de morir de la mateixa malaltia que ha superat la gran i que afecta totes les dones de la família.

Després d’excel·lir en la comèdia, Antònia Carré-Pons ha imaginat una auca del senyor Esteve moderna. En una llengua concisa i transparent, explora les emocions infantils i els seus ecos en l’adultesa, sense cap concessió al sentimentalisme i amb una entrega completa a l’amor que li inspiren els seus personatges.

Antònia Carré-Pons (Terrassa, 1960) és una filòloga medievalista, editora i escriptora catalana, coneguda com a experta en l’obra “Espill” de l’autor medieval Jaume Roig i per capitanejar l’editorial Cal Carré. Filla de carnissers i filòloga especialista en literatura medieval, Antònia Carré-Pons és una escriptora que fuig de la repetició. Ha publicat novel·la juvenil (I què faràs ara, Clara?, 2001), satírica (Jo també vull ser funcionari, 2010), històrica (És l’amor que mou el cel i les estrelles, sobre les peripècies del manuscrit únic de l’Espill) i no classificable (Rellotges en temps de pluja, 2014; L’aspiradora de Ramon Llull, 2016). Es va doctorar en filologia catalana per la Universitat de Barcelona el 1992.

El periodista i escriptor Joan Safont conversarà amb Mariona Lladonosa sobre la figura de Josep Pallach, a qui ret homenatge en el seu darrer llibre “Josep Pallach, política i pedagogia” (Pòrtic).

El llibre de “Josep Pallach, política i pedagogía” parteix de com la mort del polític i pedagog Josep Pallach (1920-1977) quan tenia cinquanta-sis anys, quan encara no s’havien celebrat les primeres eleccions democràtiques, va causar un fort impacte entre amics, seguidors i rivals. Es va estendre una sensació d’orfenesa i la pregunta recurrent: «què hauria passat si…?». Tot i la seva desaparició prematura, la figura del líder del Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament travessa la història catalana del segle XX des de la República fins a la Transició, passant per la Segona Guerra Mundial i els anys de la guerra freda. La vida de Pallach està marcada tant per una vocació i un compromís polític precoç —jove militant del POUM, patiria la persecució estalinista, i la victòria franquista el duria a un llarg exili, on maduraria el seu pensament socialdemòcrata i catalanista— com per una dedicació sense límits a l’ensenyament, en tant que mestre i professor universitari dels futurs educadors. Les dues facetes són tan indissociables de la seva vida que s’han d’examinar juntes si es vol obtenir el retrat complet del personatge.

Joan Safont (Mataró, 1984) és periodista i escriptor. Llicenciat en Dret a la Universitat Pompeu Fabra, màster en Periodisme i doctor en Ciències Humanes, del Patrimoni i la Cultura. Professor associat a la Universitat Pompeu Fabra i col·laborador a la UOC. Cronista cultural a VilaWeb, ha col·laborat en mitjans com El Temps, L’Avenç, Crític, Revista de Catalunya, TV3 o Rac1. Va coordinar La Llança, el suplement de cultura d’ElNacional.cat Ha publicat diversos llibres sobre periodisme, història i cultura del segle XX, com Per França i Anglaterra. La Primera Guerra Mundial dels aliadòfils catalans (A Contra Vent, 2012), Sabotatge contra Franco (Angle, 2017) o Greuges i desgreuges (Ara, 2018). El seu darrer llibre és L’estiu passat. Una geografia de les vacances d’artistes i escriptors dels Països Catalans (Comanegra, 2023).

L’escriptora Marialba Revés presenta la seva nova novel·la “La llibreria del carrer Shakespeare” (edicions Xandri), una nouvelle que explora els gèneres i els cànons literaris com a porta d’entrada a la curació de les ànimes i l’esperit.

A “La llibreria del carrer Shakespeare” els llibres curen. Cheetra, llibretera de trenes blanques arribada de Calcuta, recepta llibres als seus clients compradors i els cura sense ells saber-ho. Sònia, una clienta Mossos d’Esquadra que amaga un secret fosc i trist, es deixa seduir pels llibres de na Cheetra. Una poeta, una psicoanalista i un nan passegen per la llibreria sense adonar-se que hi ha un lligam entre tots ells. Dels diversos exemplars de la llibreria brolla una força sanadora, font de medicació, bàlsam, remei. Quin fet s’ha produït que millora la salut de tots els personatges?

“Casa meva és la literatura i milito la llibertat dels cànons” – Marialba Revés

Marialba Revés (Lleida, 1958) va estudiar Magisteri a Lleida i Pedagogia a la UAB. Esdevingué una lectora voraç a causa d’una llarga malaltia quan tenia quinze anys, edat en la qual va començar a compondre alguns poemes en vers lliure. Fa uns deu anys, després de viatjar per Itàlia i España com a professora internacional d’art floral i liquidar un negoci a Lleida, es va incorporar com a alumna al taller d’escriptura creativa l’Ereta. Imparteix un taller d’escriptura creativa, en què ha incentivat alumnes a publicar. Escriu esporàdicament a la revista Plec i ha publicat relats curts a la revista de la Paeria “Escata de drac” i al llibre solidari Camins de sorra. Fa deu anys que es dedica a escriure narrativa i té diverses novel·les inèdites.