Presentació

Amb motiu de la presentació del seu nou dietari “Vida i miratges” (Proa), l’autor, assagista i poeta Pere Rovira conversarà amb el també escriptor Pere Pena.

A les pàgines de “Vida i miratges”, el lector hi retrobarà el món íntim i públic dels celebrats diaris de Pere Rovira, en què ens parla de la vida viscuda, imaginada i recordada; de l’amor quotidià i sempre sorprenent; de la vellesa soferta i assaborida; dels plaers sensuals i intel·lectuals; de les ganes de viure a pesar de qualsevol adversitat. Alguna vegada amargues, però sempre vitalistes, les anotacions de “Vida i miratges” estan escrites amb la convicció que als diaris s’ha de treure suc de qüestions aparentment intranscendents, perquè la literatura no es fa només amb coses importants, sinó també donant importància a tot allò que sembla que no en té.

Pere Rovira (Vila-seca, 1947), poeta, narrador, assagista i traductor. Els seus poemes han obtingut, entre altres, el premi Carles Riba (2002) i han estat traduïts a diverses llengües. D’entre la seva obra narrativa destaquem L’amor boig (2007, premi Ciutat de Barcelona), d’entre els seus dietaris La finestra de Vermeer (2016) i d’entre les seves traduccions, Les flors del mal de Charles Baudelaire (2021). La seva poesia selecta ha estat recollida al volum Avui és sempre (2022).

El contista mexicà Alberto Chimal visitarà la Fatal per parlar amb Chari Rodríguez sobre intel·ligència artificial amb motiu de la presentació del seu nou recull de relats tecnofuturistes “Las máquinas enfermas” (Páginas de espuma).

L’origen de “Las máquinas enfermas” reflecteix una profunda preocupació sobre un tema molt present: la nostra obsessió amb les anomenades «intel·ligències artificials» i altres tecnologies digitals. També sobre els costats foscos d’aquest mite renovat –el de les màquines que ens reemplaçaran–, que ja està interferint en les nostres vides, el nostre pensament i fins i tot els nostres cossos.

Els contes d’Alberto Chimal tracten de les projeccions i els dimonis d’una «intel·ligència» que desplaça i suplanta l’humà fins a la seva extinció, del poder absolut d’una tecnologia addictiva, propietat d’uns pocs, de la ingenuïtat de creure en les seves bones intencions i de les horribles fantasies de poder absolut i saqueig d’aquest món (i fins d’altres mons). Perquè fins i tot encara que aquestes màquines «emmalaltissin», la nostra fe en elles podria ser suficient perquè triomfessin sobre nosaltres. No seria la primera vegada que la humanitat inventa ídols per a adorar-los.

Alberto Chimal (Toluca, México, 1970) és escriptor i professor d’escriptura creativa. L’any 2002 va obtenir el Premi Nacional de Conte i en 2014 el Premi de Narrativa Colima, atorgats per l’Institut Nacional de Belles Arts del seu país; en 2013 la seva novel·la La torre y el jardín va ser finalista del Premi Internacional Rómulo Gallegos; al 2019 el seu llibre per a nens La Distante va rebre el premi internacional de la Fundació Cuatrogatos; el 2021 la seva novel·la La noche en la zona M va guanyar el premi internacional del Banco del Libro, i l’any 2024 va obtenir el Premi Internacional FILEM a la seva trajectòria literària. Unes altres de les seves obres són les novel·les Los esclavos (2009) i La visitante (2022); una vintena de llibres de contes, dels quals el més recent és Las estancias secretas (2024); els guions de les pel·lícules 7.19 (2016), dirigida per Jorge Michel Grau, i Confesiones (2023), dirigida per Carlos Carrera; “Funeral”, una història il·lustrada dins de la novel·la gràfica Batman: El Mundo (2021), i el pòdcast de ficció La señal (2025). Els seus textos s’han traduït a una dotzena d’idiomes i han aparegut en antologies internacionals. Viu a Ciudad de México; amb la seva dona, l’escriptora Raquel Castro, manté un canal de divulgació literària a YouTube. Amb l’editorial Páginas de Espuma ha publicat Los atacantes (2015) i Manos de lumbre (2018).