Presentació

La periodista Cristina Mas Andreu farà un repàs a la història del conflicte palestí per entendre’n totes les claus que el configuren, amb motiu de la presentació del seu llibre “Palestina des de dins” (Ara llibres).

L’assaig periodístic “Palestina des de dins” combina la geopolítica amb les històries personals per conèixer, des dels seus inicis, tot el que cal saber sobre un conflicte llarg i amb moltes arestes. L’autora torna a Israel i Palestina per escriure una part del llibre sobre el terreny i poder conèixer de primera mà les històries que hi explica. L’última guerra a Franja de Gaza, a l’altre extrem de la Mediterrània, s’ha convertit en una de les més sagnants del segle XXI, fins a l’extrem que l’estat d’Israel i els seus màxims responsables s’enfronten a l’acusació de genocidi contra el poble palestí. És l’últim episodi d’una història de 100 anys de colonització i resistència que cal recuperar per entendre com hem arribat fins aquí. I alhora un punt d’inflexió que marcarà, encara no sabem com, el futur del Pròxim Orient i més enllà. Què ha canviat a la societat israeliana? Com s’explica la impunitat amb què opera Israel? Com s’ha transformat la societat palestina i com interpretar els atacs del 7 d’octubre? “Palestina des de dins” busca respostes en veus, sovint silenciades, de gent que viu en carn pròpia la guerra, l’ocupació i que, sense voler-ho, són ostatges del joc de peons pel control d’una regió estratègica del planeta.

Cristina Mas Andreu és periodista i sotscap d’internacional al Diari Ara, on treballa des de l’any 2010. Llicenciada en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, Cristina Mas està especialitzada l’àmbit Mediterrani. Va guanyar la Medalla d’or (2018) i de plata (2019) a la cobertura informativa multimèdia d’actualitat dels premis ÑH i actualment és l’enviada especial al Marroc, Ceuta i Melilla, Algèria, Tunísia, Grècia, Turquia, el Líban, Palestina i el Mediterrani central.

L’escriptor de narrativa juvenil Arturo Padilla ens presenta la seva primera novel·la en clau de ciència-ficció amb “El torneig dels núvols” (Santillana)

“El torneig dels núvols” és una distopia on es recrea una societat supervivent d’una catàstrofe nuclear que viu reclosa en una ciutat on els pulcres reprimeixen els immunds. Entre altres restriccions, els colors estan prohibits perquè estimulen la radiació tòxica del cos. L’única esperança de canviar les coses és el Torneig dels Núvols, una cursa de relleus entre pulcres i immunds que permet als guanyadors accedir al govern de la ciutat. Aquesta història s’inspira en Els Jocs de la Fam i combina suspens, acció, humor i romanç.

Arturo Padilla de Juan (Montornés del Vallès, 1989)  estudiar Teoria de la literatura, encara que la seva passió pels llibres li ve des de jove. Amb nou anys va escriure el seu primer conte i amb setze va guanyar el Premi Jordi Sierra i Fabra per a joves amb “El poder de una decisión”. A partir de llavors, va saber que volia ser escriptor i ha continuat escrivint aquelles novel·les que li hagués agradat llegir durant la seva etapa escolar. Ha publicat una dotzena de novel·les juvenils que tracten històries dures que irradien esperança. A més d’escriure, Arturo es declara un apassionat del teatre, els viatges i el món egipci. És autor, entre altres obres, de “Supervivientes detrás de las cámaras”, “Presoners del mar”, “Una pregunta” i “El Chatarrero”.

El “traficant d’idees” Vicenç Altaió ens explicarà part de les seves memòries amb motiu de la presentació de “El somni de la subversió” (Galàxia Gutenberg), a cavall entre l’assaig històric i l’autobiografia.

“El somni de la subversió” narra amb prosa clara, aguda i plena de facècies incisives, la transició política i l’esclat cultural i artístic de la Barcelona dels anys setanta i vuitanta del segle XX. Són les memòries d’una generació i d’un país que interpel·len el present amb unes reflexions crepusculars, estoiques, plenes de benvolença, saviesa i combat per part d’un dels seus protagonistes més actius.

El que aparentment és un relat biogràfic es converteix en una obra literària i política que s’inicia amb el pas d’una societat rural i industrial, durant la dictadura del nacionalcatolicisme, a la pretesa societat moderna i del coneixement. Tot seguit, en plena revolta política, el poeta participa de la revolta poètica dels setanta i s’enllaça amb els poetes que el precedeixen: J. V. Foix, Brossa, Vinyoli i Palau i Fabre, entre altres. Afillant-se a l’esperit d’avantguarda i al catalanisme polític i cultural, Vicenç Altaió viu i descriu els primers experiments postmoderns i la vinculació a artistes naixents: Perejaume, Uclés, Barceló, Amat, entre molts més. Als primers anys vuitanta, el traficant d’idees eixampla un projecte estètic cultural europeu des d’espais experimentals i des de les primeres plataformes institucionals democràtiques, tothora que proposa una poètica de les arts radical i progressista. El xoc amb una cultura política conservadora es començà a manifestar amb el model monolingüe i historicista, per una banda, i el pretès cosmopolitisme substitutori, per l’altra. El 1985 s’acaba un cicle iniciat el 1971 i que tindrà continuïtat amb un pròxim llibre de memòries.

Vicenç Altaió (Santa Perpètua, Barcelona, 1954) és assagista, investigador cultural, poeta, crític d’art, curador d’exposicions literàries, científiques i artístiques, traductor teatral, editor de revistes d’avantguarda, articulista d’opinió, agitador cultural i traficant d’idees. Ha dirigit el centre KRTU (Cultura, Recerca, Tecnologia, Universals) i Arts Santa Mònica. A hores d’ara, presideix la Fundació Joan Brossa. A l’aguait de les oscil·lacions estètiques de l’avantguardisme en les lletres i les arts, i de les cabdals aportacions en el pensament crític i en les ciències, ha anat construint una obra literària i assagista ben personal, alhora que s’ha significat per engegar diverses iniciatives editorials de caràcter innovador i exposicions d’art de vocació interdisciplinària. Entre els seus darrers llibres: El radar americà. Arquitectura, art, comunicació visual i Guerra Freda (Galàxia Gutenberg, 2024).

La Fatal comptarà amb la presència de la il·lustradora, guionista, animadora i realitzadora audiovisual Glàfira Smith que ens parlarà del seu nou còmic “Trufa” (Pagès editors).  

“Trufa” és una història gràfica que parla de vivències personals, però també de tants gossos diferents que ens acompanyen durant un tram de la nostra existència i ocupen un lloc per sempre en les nostres vides. La visió de la Trufa en els tres colors primaris, vermell, groc i blau, l’acosta a la realitat sense filtres, en contrast amb la complexitat humana en blanc i negre. Els gossos no veuen els colors com nosaltres. Tampoc miren el món igual; la seva és una mirada més intensa, empàtica i generosa. I Glàfira Smith la captura meravellosament perquè així és també com ella mira i recrea la realitat amb els seus dibuixos. 

“Trufa” ens explica dues maneres d’estimar: la d’un home madur i la gossa que li regalen. Una història d’amor asimètrica i desigual, però, igualment, una gran història d’amor amb la qual s’entrellacen altres històries que broten i creixen, com la del matrimoni que es fa gran o la de la filla i el pare que sempre fuig dels problemes. A molts fills de la generació que va créixer durant la postguerra ens ha costat entendre uns pares que miraven tossudament cap endavant, potser perquè enrere només hi havia runes i mort. Entre perplexa i divertida, l’autora es mira el seu pare i retrata la seva presència i també les absències. Però ho fa sempre amb amor, i el resultat no pot ser més emocionant i alliberador.

Glàfira Smith va estudiar cinema a Edimburg i després es va traslladar a Barcelona, on va continuar la seva carrera en el món de l’audiovisual com a realitzadora i directora creativa. El 2020, va publicar el seu primer còmic, Secrets de mare, al recull Vinyetari de Norma Editorial. El 2021 va rebre una menció d’honor al premi Ara de còmic amb Camuflatge. El 2022, va guanyar el mateix premi amb la seva història Els homes són llops, una obra que aborda la violència masclista a través de records familiars i dades sobre la violència sexual.

La filòloga medievalista, editora i escriptora Antònia Carré-Pons ens presenta la seva darrera novel·la “La gran família” (Club editor), una història al voltant de les relacions entre germans.

“La gran família” segueix el fil de vida de la Rateta i la Sió, dues germanes nascudes en una cansaladeria. Com en una casa de nines, les veiem evolucionar entre el terrat on imaginen històries, la botiga on regnen les matriarques i el soterrani on els homes esquarteren porcs i es xopen els davantals de sang. De la sang que tira, tant si és per fer-ne botifarres com per lligar-te a una manera de veure el món.

Fins que la Rateta aconsegueix trencar amb el que s’esperava d’ella. Entra a la universitat i es converteix en una medievalista de renom. La Sió es queda a la botiga. I quan els fils de vida semblen separar-les sense remei, la sang les trena de nou: la germana petita està a punt de morir de la mateixa malaltia que ha superat la gran i que afecta totes les dones de la família.

Després d’excel·lir en la comèdia, Antònia Carré-Pons ha imaginat una auca del senyor Esteve moderna. En una llengua concisa i transparent, explora les emocions infantils i els seus ecos en l’adultesa, sense cap concessió al sentimentalisme i amb una entrega completa a l’amor que li inspiren els seus personatges.

Antònia Carré-Pons (Terrassa, 1960) és una filòloga medievalista, editora i escriptora catalana, coneguda com a experta en l’obra “Espill” de l’autor medieval Jaume Roig i per capitanejar l’editorial Cal Carré. Filla de carnissers i filòloga especialista en literatura medieval, Antònia Carré-Pons és una escriptora que fuig de la repetició. Ha publicat novel·la juvenil (I què faràs ara, Clara?, 2001), satírica (Jo també vull ser funcionari, 2010), històrica (És l’amor que mou el cel i les estrelles, sobre les peripècies del manuscrit únic de l’Espill) i no classificable (Rellotges en temps de pluja, 2014; L’aspiradora de Ramon Llull, 2016). Es va doctorar en filologia catalana per la Universitat de Barcelona el 1992.

El professor, paleontòleg i divulgador científic David Rabadà ens parlarà de com les pseudociències afecten en l’educació, amb motiu de la presentació del seu darrer llibre “Educación basurizada” (Editorial Dobleuve).

Al llibre “Educación basurizada”, l’autor reflexiona en clau d’assaig sobre com les pseudociències s’han instaurat en el nostre ensenyament exterminant l’ascensor social de la formació pública. Avui, i més que mai, veiem com l’ensenyament ja no garanteix que els humils puguin aconseguir estudis superiors. En això ha sorgit molta literatura sobre educació que, o bé critica les pedagogies vigents, o bé pregona solucions miraculoses. Així mateix, es planteja què és urgent explicar què els hi serveix realment als alumnes per adquirir coneixements reals i perdurables. Rabadà assenyala que cal buscar la millora als tractats científics i en l’experiència de molts professors, per a adonar-se que l’ensenyament eficaç no es troba ni en els mètodes pedagògics ni en els models d’organització escolar, sinó en el mètode científic experimental i en les proves i errors didàctics antecedents.

David Rabadà i Vives (Barcelona, 1967) és paleontòleg i divulgador científic, es va doctorar en Ciències Geològiques en 1995 per la Universitat de Barcelona. Ha publicat multitud d’articles tècnics sent els últims molt crítics amb algunes interpretacions realitzades a Atapuerca. Ha rebut diferents premis com els Fundació Eduard Fontseré de ciències (1996), l’esment especial en el Premi UPC de ciència-ficció (1999), l’Albert Pérez Bastardas de periodisme científic (2003), el Premi de Natura Ciutat de Valls (1992 i 1995) i el Ciutat de Viladecans de narrativa (2005). És també autor dels llibres Un Dios para los Ignorantes (2000), Las Cinco Caras de la Tierra (2005), ¿Educar? Educamos Todos (2007), ¿Quién fracasó con el Fracaso Escolar? (2008), Cristo Mito al Desnudo (2015), Prejuicios y Evolución Humana (2020), L’evolució a la Terra (2022) por la UB, La Palma Bonita, un viaje por sus cenizas (2022) i és coautor de Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente (2008). Actualment, és professor de Ciències Geològiques, acadèmic de la ACVC, redactor a Catalunya Vanguardista, i responsable de comunicació de Professors de Secundària.