Presentació

El periodista gastronòmic Marc Casanovas conversarà amb Alba Balcells sobre la figura de Ramon Cabau, un dels personatges més singulars de la història de la cuina catalana, amb motiu de la presentació del llibre “Una òpera gastronòmica” (Ara llibres).

“Una òpera gastronòmica” és un assaig que aborda la vida intensa d’un dandi revolucionari que des de la Boqueria va convertir la cuina catalana en art i el seu nom en llegenda. Parlar de Ramon Cabau és descriure algú capaç de turbinar la gastronomia catalana fins a catapultar-la a una dimensió internacional desconeguda fins aleshores. És assenyalar un dandi il·lustrat que usava el vestuari i la picaresca per arrodonir una imatge de marca pròpia. És obrir les portes i les finestres del palau modern de la restauració barcelonina, amb sobretaules eternes. És visualitzar el portaveu d’un idealisme contagiós, d’una filosofia de pagès en un moment màgic. És esclarir les conseqüències de saber fer la puta i la Ramoneta entre el franquisme i la puixança del catalanisme sense sortir escaldat pel socialisme. És entendre que la solitud més dolorosa és quan s’està envoltat d’ulls inquisitius. I és, en última instància, certificar que la mort operística és el desenllaç adient si l’obsessió és no caure en l’oblit.

Marc Casanovas (Barcelona, 1979) és periodista i escriptor gastronòmic. La passió per l’alimentació l’ha portat a explorar aquest àmbit des de múltiples angles: ha escrit i investigat sobre història de la restauració, el futur dels petits productors, seguretat i justícia alimentària, i el camí cap a una alimentació sostenible. Col·labora en mitjans com La Vanguardia, Catalunya Ràdio, i les revistes Arrels, CUINA i la guia Repsol. Va treballar a elBulli Foundation i a PlayGround Food i és l’autor de ‘No soc un dels vostres’ (Ara Llibres 2023), recuperant la figura de l’Àlex Montiel, el prestigiós cuiner de L’Aram. 

El filòsof i escriptor Ramon Alcoberro conversarà amb Josep Maria Forné sobre la figura i la filosofia de John Stuart Mill i, més en concret, de la seva obra “Sobre la natura” (Edicions Enoanda).

“Sobre la natura” (1874) és un dels textos de combat més actuals de John Stuart Mill. En aquest llibre argumenta contra la idealització romàntica dels que creuen que la natura ofereix un model per a l’acció moral i polemitza amb el romanticisme que vol convertir-la en una nova religió. En el debat contemporani de l’ecologisme, Mill és un adversari radical del misticisme ambientalista i “Sobre la natura” és un clàssic que cal discutir.

Ramón Alcoberro i Pericay (Pals, 1957) és un escriptor i filòsof, llicenciat i doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona. En la seva joventut va ser militant antifranquista i membre de les Joventuts Revolucionàries Catalanes. Va ser detingut i empresonat en 1975. És també diplomat en Teologia i té estudis de psicologia i de sociologia. Els seus llibres sobre Plató i John Stuart Mill han estat traduïts al francès, italià i portuguès. Va ser professor en la Universitat de Girona i consultor a la Universitat Oberta de Catalunya, ha estat directiu de l’Ateneu de Barcelona en diversos períodes. Pertany a l’anomenada Generació de la transició, el grup de filòsofs universitaris postmarxistes aparegut al llarg de la dècada de 1980 i que han publicat bona part de la seva obra en català. El seu pensament va evolucionar del postmodernisme a l’utilitarisme liberal. Alcoberro s’ha especialitzat en temes d’ètica i ha estat un precursor de la tecnoètica i de l’ús de la xarxa en la divulgació filosòfica en català. Ha editat i traduït al català textos de Diderot, De Alembert, Voltaire, La Rochefoucauld, Mazzarino i altres pensadors de la Il·lustració, però també de Thoreau i de Walter Benjamin.

L’escriptor Cesc Martínez conversarà amb Víctor Verdú sobre la seva recent novel·la “La ciutat errant” (Anagrama).

“La ciutat errant” és la crònica de la cerca d’una ciutat propera i llunyana al mateix temps. Cada vegada que el narrador es pensa que està a punt d’arribar-hi, s’adona que l’haurà de continuar buscant, i per fer-se una idea dels seus límits ha de recórrer a tota mena de veus. On és, de debò, aquesta ciutat? Com són els seus habitants? I si només es tracta d’un relat o una llegenda, on comença i on s’acaba? A fora, només hi ha un món selvàtic, primitiu, incomprensible, tant hi fa. El rerepaís es presenta com l’escenari ideal per a una conquesta capritxosa. Fent servir l’estructura d’una road story, i mitjançant la tècnica del collage, La ciutat errant ofereix una reflexió en marxa sobre la terra narrant un viatge entre el país real i el literari. El que cal, finalment, és aprendre a llegir el paisatge per poder començar a escriure una altra història.

Cesc Martínez (Manresa, 1974) va debutar amb Bits (Emboscall, 2001), un recull de microcontes i experiments en prosa. Poc després va formar part del col·lectiu editor d’una de les primeres revistes literàries digitals en català, El tacte que té, va participar en el volum Nueve fresquíssimos d’Espanya (Produccions Escopeta, 2009) i va col·laborar en diversos mitjans escrivint sobre arts escèniques. El 2011 va aparèixer la seva primera novel·la, Opi i sardines (La Magrana), una ficció sobre allò que es perd entre generacions, amb apunts sobre el cas Scala. El 2019 publica a Anagrama Traça un perímetre, «escrit amb una prosa brillant i que presenta una estructura obscura» (Vicenç Pagès Jordà, El Periódico); «quatre novel·les diferents dins d’una; una maquinària arravatadament seductora» (Ponç Puigdevall, El País).