Presentació

El contista mexicà Alberto Chimal visitarà la Fatal per parlar amb Chari Rodríguez sobre intel·ligència artificial amb motiu de la presentació del seu nou recull de relats tecnofuturistes “Las máquinas enfermas” (Páginas de espuma).

L’origen de “Las máquinas enfermas” reflecteix una profunda preocupació sobre un tema molt present: la nostra obsessió amb les anomenades «intel·ligències artificials» i altres tecnologies digitals. També sobre els costats foscos d’aquest mite renovat –el de les màquines que ens reemplaçaran–, que ja està interferint en les nostres vides, el nostre pensament i fins i tot els nostres cossos.

Els contes d’Alberto Chimal tracten de les projeccions i els dimonis d’una «intel·ligència» que desplaça i suplanta l’humà fins a la seva extinció, del poder absolut d’una tecnologia addictiva, propietat d’uns pocs, de la ingenuïtat de creure en les seves bones intencions i de les horribles fantasies de poder absolut i saqueig d’aquest món (i fins d’altres mons). Perquè fins i tot encara que aquestes màquines «emmalaltissin», la nostra fe en elles podria ser suficient perquè triomfessin sobre nosaltres. No seria la primera vegada que la humanitat inventa ídols per a adorar-los.

Alberto Chimal (Toluca, México, 1970) és escriptor i professor d’escriptura creativa. L’any 2002 va obtenir el Premi Nacional de Conte i en 2014 el Premi de Narrativa Colima, atorgats per l’Institut Nacional de Belles Arts del seu país; en 2013 la seva novel·la La torre y el jardín va ser finalista del Premi Internacional Rómulo Gallegos; al 2019 el seu llibre per a nens La Distante va rebre el premi internacional de la Fundació Cuatrogatos; el 2021 la seva novel·la La noche en la zona M va guanyar el premi internacional del Banco del Libro, i l’any 2024 va obtenir el Premi Internacional FILEM a la seva trajectòria literària. Unes altres de les seves obres són les novel·les Los esclavos (2009) i La visitante (2022); una vintena de llibres de contes, dels quals el més recent és Las estancias secretas (2024); els guions de les pel·lícules 7.19 (2016), dirigida per Jorge Michel Grau, i Confesiones (2023), dirigida per Carlos Carrera; “Funeral”, una història il·lustrada dins de la novel·la gràfica Batman: El Mundo (2021), i el pòdcast de ficció La señal (2025). Els seus textos s’han traduït a una dotzena d’idiomes i han aparegut en antologies internacionals. Viu a Ciudad de México; amb la seva dona, l’escriptora Raquel Castro, manté un canal de divulgació literària a YouTube. Amb l’editorial Páginas de Espuma ha publicat Los atacantes (2015) i Manos de lumbre (2018).

Els professors, investigadors i assagistes Josep Camps i Francesc Foguet conversaran sobre Pedrolo, el seu temps i la seva obra arran de la presentació del seu llibre “Primera lliçó sobre Manuel de Pedrolo” (Publicació de l’Abadia de Montserrat).

L’assaig sobre estudis literaris titulat “Primera lliçó sobre Manuel de Pedrolo” ofereix una visió de conjunt del corpus – immens i divers – de l’escriptor segarrenc. Després d’una aproximació biogràfica, s’hi aborda la narrativa, la dramatúrgia, la poesia, l’articulisme, el dietarisme i la traducció. L’anàlisi global de les múltiples facetes i la vigència de l’obra pedroliana vol convidar el lector d’avui a descobrir un dels projectes literaris més sòlids, coherent i audaços de les lletres catalanes contemporànies.

Josep Camps Arbós (Calella, 1963) és professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya. La seva tasca d’editor i investigador s’ha centrat en la literatura catalana dels segles XIX i XX.

Francesc Foguet i Boreu (Linyola, 1971) és professor titular de literatura i estudis teatrals a la Universitat Autònoma de Barcelona. S’ha especialitzat en el teatre català modern i contemporani.

L’autor Ramon Solsona conversarà amb la periodista Anna Sáez amb motiu de la presentació de l’assaig guanyador del Premi Carles Rahola d’enguany, el recull de biografies “Dones migpartides” (Pòrtic edicions).

“Dones migpartides” presenta trenta biografies de narradores entre la il·lusió republicana, la derrota i el redreçament, sense fer un al·legat feminista per justificar aquest treball. És prou explícita la llista de narradores que van conèixer la llibertat de la República i van patir després la despietada revenja d’una dictadura que va migpartir el país en un previ de grans esperances i un posterior dramàtic. Les dones, que havien accedit com mai a tots els àmbits professionals i creatius, van emmudir de cop i volta. Tant les autores consolidades com les que no havien estat a temps de publicar als anys trenta, van ser víctimes d’una discriminació severa. Pel sol fet de ser dones, el franquisme les privava d’autonomia personal i les confinava a la llar.

Quantes narradores nascudes entre el final del segle XIX fins al 1925 són conegudes avui? Mercè Rodoreda, Aurora Bertrana, Maria Aurèlia Capmany, Teresa Pàmies… Potser també Teresa Vernet, Anna Murià, Rosa Maria Arquimbau i alguna més.

“Dones migpartides” aplega fins a trenta, i de cadascuna en comenta almenys una novel·la. I també dona clarícies d’altres dones rellevants de la mateixa època. Si moltes biografies són prou colpidores, encara ho són més en els últims anys de vida i quan cau el teló definitiu: la parquedat de les esqueles, els obituaris de circumstàncies, els silencis. I del fred del silenci a la gelor de l’oblit.

Ramon Solsona (Barcelona, 1950) és un dels grans noms de la narrativa catalana de les últimes dècades. Ha escrit novel·les que els lectors recordaran sempre, com Les hores detingudes (1993), No tornarem mai més (1999), Línia blava (2004), L’home de la maleta (2011), Allò que va passar a Cardós (2016), Disset pianos (2019) o la magna Temps enrere (2022). Les seves memòries d’infantesa i joventut s’han publicat amb el títol El carrer de la xocolata (2025). Ha rebut els premis Sant Jordi, Crítica Serra d’Or, Prudenci Bertrana i Lletra d’Or. Ha col·laborat a la premsa, la ràdio i la televisió.

El poeta Jaume Pont presenta el seu recull de poemes “Estuari de focs (Eros i Tànatos 1976-2020)” primer títol de la nova col·lecció ‘Crisàlide’ de poesia d’edicions Salòria.

El poemari “Estuari de focs (Eros i Tànatos 1976-2020)” de Jaume Pont ha estat l’escollit per iniciar la col·lecció, per ser considerat l’autor una de les veus més coherents i suggestives de la poesia catalana contemporània. Pel que fa a l’obra, es tracta d’una selecció de poemes, escrits i publicats al llarg de deu llibres entre 1976 i 2020, que recullen la tensió que sotmet l’exaltació de l’amor a la pulsió de la mort, i a la inversa. A mesura que el lector se submergeix en “Estuari de focs”, “la llum onírica de les seves imatges ens connecta amb la part no visible del món”.

Jaume Pont Ibáñez (Lleida, 1947) és un poeta i crític literari català. Llicenciat en Filosofia i lletres, ha estat catedràtic de Literatura espanyola moderna i contemporània de la Universitat de Lleida. És fundador de la revista Quaderns de Ponent i membre de l’AELC, de l’Associació Internacional d’Hispanistes i del PEN Català. Ha col·laborat amb múltiples publicacions i mitjans de comunicació. El 1982 va rebre el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia; el 1991 i el 1997 el Premi Crítica Serra d’Or de poesia per Raó d’atzar i per Vol de cendres respectivament; el 2000, va rebre el Premi de la Crítica de poesia catalana per Llibre de la frontera; el 2006, va obtenir el Premi Carles Riba per Enlloc.