Presentació

L’escriptor, investigador, docent i filòsof Ferran Sáez Mateu parlarà sobre el seu nou dietari “De totes les coses visibles i invisibles” (Pòrtic).

“De totes les coses visibles i invisibles” proposa al lector un diàleg profund sobre què significa ser humà en un món en perpetu moviment i ens convida a endinsar-nos en un dietari que va més enllà del registre quotidià de fets per explorar la condició humana. Conscient de la naturalesa magmàtica del gènere, el filòsof busca un equilibri subtil entre els actes de la vida diària –llargues caminades urbanes, música, lectures– i les reflexions abstractes que els transcendeixen. Inspirant-se un cop més en Montaigne, l’obra de Sáez planteja la introspecció no com un simple mirall personal, sinó com una via per comprendre l’ésser humà en la seva constant transformació. Així, les vivències personals esdevenen el punt de partida per a una indagació filosòfica que abraça la fluïdesa i les contradiccions de l’existència.

Ferran Sáez Mateu (la Granja d’Escarp, 1964) és doctor en filosofia i exerceix la docència a Blanquerna – Universitat Ramon Llull, on va ser l’investigador principal del grup de recerca en memòria i opinió pública. La seva obra assagística ha estat mereixedora dels premis més prestigiosos d’aquest gènere en català —el Josep Vallverdú, el Joan Fuster o el Carles Rahola— i també ha publicat obres de ficció. Col·labora als mitjans de comunicació des de fa més de trenta anys i en l’actualitat és el responsable d’una columna setmanal al diari Ara.

L’escriptor Francesc Serés reflexiona, arrel de la seva experiència com a pare, sobre perquè tenim fills a través del seu nou llibre “El primer any” (Proa).

L’arribada d’un fill és una porta oberta al futur, però també, inevitablement, una mirada sobre el passat i tot de preguntes sobre el present. A “El primer any” es narra una transformació personal que avança en paral·lel a vivències que contenen els grans debats del nostre temps, però sobretot giren a l’entorn d’una pregunta que esdevé troncal: per què tenim fills? Decisions personals i dubtes íntims conviuen amb reflexions sobre la paternitat, la identitat, l’amistat, la família, però també la deriva d’Europa i del món. Des del naixement del fill fins al primer aniversari i en escenaris ben diversos, l’autor i el lector provaran d’entendre com s’obre pas la vida i com l’esperança s’ha convertit en el bé més preuat del nostre temps.

Francesc Serés (Saidí, 1972) ha publicat la trilogia de novel·les “De fems i de marbres”, els reculls de contes de “La força de la gravetat”, “Contes russos” i “Mossegar la poma”. També ha escrit dues obres de no-ficció, “Matèria primera” i “La pell de la frontera”. Amb el seu darrer llibre “La casa de foc”,  va guanyar el Premi Proa de Novel·la 2020. Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Literatura, el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi Llibreter, entre altres.

Pere Pena presenta Sota la pell, un arbre, la seva primera novel·la, al Museu Morera de Lleida, en conversa amb Teresa Ibars i Anna Sàez.

En aquesta novel·la la vida íntima i història col·lectiva s’entrellacen en un relat intens i evocador sobre el desig, la sexualitat i la presa de consciència política. A través de records fragmentaris i veus heretades, el narrador reconstrueix una infantesa i una joventut marcades pels silencis familiars i per la necessitat d’entendre d’on venim.

Com un arbre que creix cap endins, cada episodi obre una nova capa de sentit i posa en qüestió com recordem i com ens expliquem. La figura de la Candelària, artista i dona avançada al seu temps, travessa el llibre com una arrel fonda, origen d’una genealogia femenina tant lliure com fràgil que abraça tot un segle.

Sota la pell, un arbre reivindica el tacte, la paraula i la memòria com a espais de resistència i dignitat.

Un llibre que interroga el passat per entendre el present.

«Aquesta novel·la de Pere Pena és una mostra de com l’alta literatura i l’entreteniment no tenen per què ser contraris.»

            Miquel de Palol

«Una novel·la extraordinària: memòria personal, memòria de tota una època i, sobretot, una lliçó de saviesa sobre el cor humà.»

            Carlos Marzal

Pere Pena (Seròs, 1962) és poeta i assagista. Després d’una trajectòria reconeguda en el camp de la poesia, amb títols com Plom a les ales (premi Vicent Andrés Estellés, 2002), Fragments del discurs (premi Joan Teixidor, 2005) i Tanta terra (premi Màrius Torres, 2014), presenta ara la seua primera novel·la, Sota la pell, un arbre, una exploració literària de la memòria, el cos i les fissures de la identitat.

El reconegut poeta i escriptor Pol Guasch conversarà amb Teresa Ibars amb motiu de la presentació del seu nou llibre “Relíquia” (Anagrama).

Deu anys després de la mort del seu pare, el narrador de “Relíquia” decideix escriure-la, explicar-la. Amb l’ombra del suïcidi que priva el dol, es pregunta: és possible trobar les paraules d’un comiat que no es va produir? Així, aquest relat personal i íntim esdevé una recerca per entendre com es forgen els vincles familiars, a què condemna el silenci, on s’amaga la veritat d’una història.

Tot i fer l’intent l’escriptura falla, i l’autor recorre a les biografies d’escriptors que es van suïcidar i a les seves darreres notes per reconstruir un adeu possible, temptatiu. Serà només amb una narració polifònica i coral que podrà tornar als racons oblidats de la pròpia vida, allà on la memòria es torna buit.

“Relíquia” es transforma, aleshores, en una crònica familiar que conté una reflexió sobre l’arribada a l’escriptura i el sentit de la creació; un text sobre la mort i l’absència que condueix als moments més relluents de l’amistat i l’amor. Amb un estil contingut, sense revolts, Pol Guasch ha bastit un llibre delicat i vital: una elegia fulgurant.

Pol Guasch (Tarragona, 1997) és autor de Napalm al cor (Premi Llibres Anagrama de Novel·la 2021), que va ser escollit com un dels millors llibres del 2024 per The New Yorker; i d’Ofert a les mans, el paradís crema. Ha escrit els reculls de poemes Tanta gana (Premi Francesc Garriga 2018) i La part del foc (Premi López-Picó 2021). La seva obra ha estat traduïda a tretze llengües.

Us convidem a la presentació de Amèlia de les Camèlies, amb la seva autora, Etna Miró, una novel·la que ens obre les portes a una altra Barcelona i al retrat —tan irònic com lúcid— d’una generació que zumzega entre l’aparença i l’autenticitat.

L’Amèlia és només una de les motes noies que zumzegen per l’Eixample de Barcelona. Què hi cerquen? Una oportunitat per a brillar, per a participar de l’escenari tan fabulós com verinós d’una joventut que s’esvaeix precipitadament, ofegada entre l’aparença i l’autenticitat. Aquestes abelles només coneixen el ritme vertiginós de la seva pròpia extinció.

La peripècia romantitzada d’aquest ambient ens va descobrint, a poc a poc, el món de l’Amèlia, un context únic on la cultura i l’esnobisme van de bracet; on es confonen, darrere d’una façana ridícula, la pretensió, l’aspiració i l’interès. És un món on triomfa la banalitat, fiblat de buidor i atrapat en la celebració d’una mateixa festa eterna.

Benvinguts al món de l’Amèlia de les Camèlies, la crònica d’una altra Barcelona.

Una novel·la de formació sense formació. Una novel·la d’aprenentatges sense aprenentatge. La sàtira de l’aquí i l’ara: una novel·la real.

Etna Miró (2001). Ha cursat el grau d’Estudis Literaris i el màster de Teoria Literària i Literatura Comparada; ara, fa un doctorat sobre l’obra de Marcel Proust a la Universitat de Barcelona. Alterna tasques de crítica, mediació i difusió literàries amb la conducció de clubs de lectura arreu del país. Ha col·laborat amb diverses revistes, com ara Caràcter, Solstici o L’Espill, i és membre de la redacció de Mangrana.

Aquesta és la seva primera obra.

Grup de lectura adreçat a alumnes d’E.S.O. Sessions obertes i gratuïtes!

Cada 3r dissabte de mes, a les 18 h, us esperem a La Fatal per compartir opinions sobre un llibre que ja haureu llegit. Aquest mes de febrer comentem:

21 març – Anne de les teules verdes de Lucy Maud Montgomery

Condueix: Raquel Fernández

L’historiador de l’art, conservador i professor universitari Albert Velasco parlarà sobre l’actualitat i les últimes informacions en el cas de les obres de Sixena amb motiu de la presentació del seu nou llibre “Les pintures de Sixena. Un foc que encara crema” (Pòrtic).

A “Les pintures de Sixena. Un foc que encara crema” s’explica com una obra mestra del romànic europeu ha esdevingut el símbol d’una batalla política. Les pintures murals del monestir de Sixena són una obra cabdal del patrimoni europeu medieval. Pintades cap a l’any 1200 per un taller d’artistes segurament anglesos, representen l’últim esclat del romànic i mostren la influència de l’art de les croades. Però la seva història posterior, entre el foc i la política, les ha convertides en un símbol de la complexa relació entre art, poder i identitat a Espanya.

Des de l’incendi del 1936, quan van ser rescatades heroicament per un equip de catalans dirigits per l’historiador de l’art Josep Gudiol en plena Guerra Civil, fins als litigis judicials del segle XXI entre Catalunya i l’Aragó, les pintures de Sixena han esdevingut molt més que un tresor artístic: són un camp de batalla entre la conservació patrimonial i la reivindicació territorial.

Albert Velasco (Lleida, 1976) és doctor en Història de l’Art, especialitzat en l’art de la Franja, conservador i professor universitari. Ha treballat al Museu de Lleida i ha esdevingut una de les veus més destacades en la defensa del patrimoni artístic català. És autor de nombrosos articles d’investigació i divulgació sobre art medieval i patrimoni, i col·labora habitualment en mitjans de comunicació. Conegut pel seu estil directe, solvent i compromès, Velasco combina el rigor acadèmic amb la voluntat de connectar amb el gran públic. És autor del llibre A la recerca de l’obra perduda (Pòrtic, 2023).

La poeta i escriptora Eva Baltasar ens porta una història d’amor a la seva novel·la “Peixos” (Club editor).

A “Peixos” l’enamorament i la bellesa van acompanyats d’una sensació d’extrem perill. Amb la seva particular veu narrativa, l’autora ens condueix a través de la casa encantada de la Victòria, una escriptora que viu rodejada de fetitxes, i amb un gos infernal que guarda la seva llar com qui protegeix un tresor. La passió creix i creix com un embriac que puja una escala a les palpentes fins que es precipita al buit.

Eva Baltasar (Barcelona, 1978) és llicenciada en Pedagogia i, abans d’escriure novel·les, ja havia publicat deu poemaris abans de posar-se a escriure novel·la: Laia, Atàviques feres, Reclam, Dotze treballs, Medi aquàtic, Poemes d’una embarassada, Vida limitada, Animals d’hivern, Neutre i Invertida. Entre 2018 i 2022 va publicar el tríptic que l’ha donada a conèixer arreu del món: “Permagel” (2018), finalista del Médicis Étranger i guanyadora del premi Llibreter, va convertir-se immediatament en un d’aquells fenòmens literaris que expressen un canvi d’època. El 2020 va venir “Boulder”, guanyadora del premi Òmnium a la millor novel·la de l’any i finalista de l’International Booker Prize, i el 2022 “Mamut”. Les seves obres s’han traduït a l’alemany, l’anglès, el castellà, el danès, l’eslovè, el francès, el gallec, el grec, l’italià, el neerlandès, el noruec, el romanès, el portuguès i el turc. Eva Baltasar no ha abandonat la poesia: Nus Schiele (2021) es va gestar al mateix temps que les seves primeres novel·les.

Màrius Serra presenta El mal entès, una novel·la que explora com un sol descobriment pot desfer totes les certeses i convertir l’atzar en l’única llei possible de la vida.

El mal entès és una novel·la que mostra el pes de l’atzar en les nostres vides. El protagonista és Joan Ferrer, un traductor de vida tranquil·la que veu com se li ensorra el món quan la seva dona, la Rosa, mor en un accident de trànsit amb la seva filla Alba, poc després que hagués descobert la infidelitat del Joan amb la cangur. La nena sobreviu, però ben aviat el Joan descobrirà que no n’és el pare biològic. Aquest descobriment desencadena una cascada de revelacions, traïcions i malentesos que afectaran totes les esferes de la seva existència —la familiar, la sentimental, la professional i la legal. Un plaer lector!

Màrius Serra (Barcelona, 1963) és escriptor. La seva obra literària, traduïda a set llengües, ha estat guardonada amb premis com el Ciutat de Barcelona, Serra d’Or, Lletra d’Or, Ramon Llull o Sant Jordi. Ha publicat més de dotze mil mots encreuats, cinc mil articles i una trentena de llibres, entre els quals destaquen Mon oncle, La vida normal, Verbàlia, Farsa, Quiet, Plans de futur, Res no és perfecte a Hawaii, La novel·la de Sant Jordi i La dona més pintada. Ha traduït al català, entre d’altres, obres d’Edmund White, Tom Sharpe, Groucho Marx, Henry Miller o Tom Stoppard. La seva versió actualitzada del clàssic Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, ha obtingut els elogis dels especialistes i un gran èxit popular. Fins i tot se n’ha estrenat una versió teatral. 

Gil Pratsobrerroca, autor de l’aclamat best-seller “El joc del silenci” (La Campana), aterra a La Fatal per conversar amb Àrit Roig sobre l’èxit del seu debut literari.

“El joc del silenci” compta amb un frenètic compte enrere i un ritme trepidant La història s’endinsa en les profunditats de l’amor i el desig a través d’una trama ambiciosa, teixida amb cura i precisió, plena de girs inesperats i de viatges al passat.

El 15 de juny de l’any 2025 té lloc la desaparició de la Valèria Costa, una nena encisadora de set anys. A partir d’aquest plantejament, els seus pares es veuran immersos en una investigació que no deixarà d’assenyalar-los directament, obligant-los a confessar fins a l’últim secret que s’han estat ocultant.

Gil Pratsobrerroca (Vic, 1996) ha estudiat Ciències Polítiques a la Pompeu Fabra, i té un màster en Sociologia: Transformacions Socials i Innovació per la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria se centra en les tasques com a guionista d’El búnquer de Catalunya Ràdio, i ha cocreat i coescrit dues sèries de 3cat: El creador d’influencers i El teorema del mico.