Presentació

L’escriptora Rosario Fanlo ens presenta el seu nou llibre “El trozo de tierra” (Mascaron de proa), una novel·la que relaciona uns fets del segle XIX amb una conseqüència que s’esdevé ara, a principis del segle XXI.

“El trozo de tierra” ens relata, utilitzant dades i escenaris fidedignes, la vinculació amb l’actualitat d’uns fets que van tenir lloc durant la segona meitat del segle XIX. Les vicissituds d’una emigrant cubana a l’Andalusia de mitjan XIX, ens condueix i per les pàgines de la novel·la, des d’aquella època galdosiana fins als anys vint del segle XXI al Cadiz actual. Aquesta estructura de vasos comunicants temporals permet la connexió entre els capítols que transcorren en l’actualitat amb els del segle XIX, que en un principi semblarien independents. Crítica social i política, absent de presentisme, que ens descobrirà el poc que ha canviat la manera d’actuar dels humans en aquest segle i mig.

Rosario Fanlo (Madrid, 1950) és doctora en Ciències i Professora emèrita de la Universitat de Lleida. Especialista en Ecologia de pastos, ha participat en nombrosos projectes d’investigació i docència durant gairebé cinquanta anys en el seu camp professional. És també autora de treballs i capítols de llibres de la seva especialitat. La seva primera publicació fora de l’àmbit científic va ser el llibre de contes “Conviviendo con el intruso” (2022) sobre fets ocorreguts durant la pandèmia de la covid-19. Després de la seva primera novel·la de caràcter històric “Lo que me contaron“, ara publica “El trozo de tierra“.

L’investigador sobre Theodor W. Adorno, Joan Arruga i, la investigadora doctoral sobre el mateix autor, Ares Bordes; ens faran una petita introducció a la filosofia i l’obra “Minima Moralia” (Arcadia).

“Mínima moralia” és un clàssic de la filosofia que cal llegir per la seva categoria literària, l’exuberància del seu pensament i com a testimoni d’una època.

Theodor W. Adorno va escriure els cent cinquanta-tres aforismes recollits en aquest volum durant els seus anys d’exili. Amb una actitud aparentment divagadora, però de gran precisió analítica i crítica, el filòsof alemany retrata la condició humana sota el capitalisme i el feixisme en la primera meitat del segle XX.

Dedica pàgines memorables a la figura de l’intel·lectual, a la indústria cultural creixent i la construcció ideològica a través de la cultura, a la dinàmica econòmica de la burgesia i els seus nous hàbits de consum o al menyspreu de les dones, sense perdre mai de vista el més íntim de l’experiència humana i els seus desafiaments morals.

La «vida deteriorada» des de la qual reflexiona Adorno és la vida de l’emigrant que porta la ferida de la pèrdua, sent el batec amenaçador de l’autoritarisme, viu el desconcert del nou ordre mundial i, al mateix temps, resisteix i manté l’esperança.

Vine a gaudir de l’oportunitat de descobrir la figura, la filosofia i l’obra d’Adorno, de la mà de dos investigadors especialistes en l’autor.